EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS DE PAPALLONES A CATALUNYA I CANVI CLIMÀTIC

2014-10-02 22:57

Papallones i canvi climàtic

Les papallones són organismes idonis per detectar els efectes del canvi climàtic en els nostres ecosistemes perquè:

a) Com a organismes poiquiloterms, el seu cicle biològic és molt depenent de la temperatura ambiental;

b) Els temps generacionals són molt curts i permeten respostes en l’espai d’una dècada o menys;

c) Existeixen dades històriques i actuals que permeten comparar canvis en la distribució relacionats amb canvis en el clima.

Canvis en la fenologia

Una de les proves més clares dels efectes del canvi climàtic l’aporta l’estudi de la fenologia. D’acord amb les prediccions, el canvi climàtic hauria de comportar un avançament de la fenologia de les papallones (és a dir, dels períodes de vol), ja que permet una acumulació més ràpida de les unitats tèrmiques (graus dia) necessàries perquè es puguin completar les diferents fases del cicle biològic.

L’anàlisi de les dades entre 1988-2002 mostra, en efecte, l’existència d’un avançament generalitzat en un conjunt de 18 espècies comunes. Durant aquest període, la majoria de les espècies van avançar els períodes de vol de forma significativa, en alguns casos fins a 3 setmanes. Aquests canvis fenològics poden tenir repercussions molt importants en els ecosistemes si comporten una pèrdua de sincronia entre els diferents elements de les cadenes tròfiques.

Canvis en la distribució d'espècies

El canvi climàtic també està provocant canvis notables en la distribució de les espècies. Entre aquests destaquen tant els desplaçaments latitudinals cap el nord com els desplaçaments altitudinals, coincidint notablement amb els desplaçaments equivalents de les isotermes. El ritme de desplaçament de les papallones més sedentàries és més lent, i en molts casos es veu dificultat pel problema que suposa la fragmentació dels hàbitats. En canvi, les papallones més mòbils responen de manera molt més ràpida, essent notòries les observacions recents d’una sèrie d’espècies d’origen africà, que fins ara mai no havien estat detectades a Catalunya.

Programa de seguiment de papallones

El programa de seguiment de papallones diürnes (ropalòcers) de Catalunya, anomenat Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), té com a principal objectiu conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les poblacions de papallones per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals.

La utilització de les papallones en aquests projectes respon al seu contrastat caràcter bioindicador, a la seva popularitat i carisma, i al fet d'haver experimentat, en temps recents, regressions generalitzades arreu d'Europa. Des de l’any 2002 el projecte es desenvolupa mitjançant la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Generalitat de Catalunya.

Càlcul de tendències poblacionals

El primer objectiu del CBMS és conèixer quines són les tendències de les papallones catalanes. Per a les espècies més comunes, aquestes tendències reflecteixen l’evolució d’un índex anual d’abundància pel conjunt del territori, calculat amb el programa informàtic TRIM. Aquest programa diferencia entre tendències no significatives i tendències significatives i, d’aquestes, en distingeix dues categories (regressió o augment moderats; regressió o augment forts).

Malauradament, en el decurs dels darrers 15 anys s’ha enregistrat un predomini de tendències negativesen les papallones catalanes. De 77 espècies analitzades, 37 han patit tendències significatives; d’aquestes, un 73% han disminuït i només un 27% han augmentat. Globalment, els descensos han estat més acusats en les papallones especialistes d’hàbitat que en les papallones generalistes. Com a excepció, cal destacar les espècies forestals, que hanaugmentat en paral·lel a l’increment de la superfície ocupada pels boscos.

Els canvis en els usos del sòl per l’abandonament, ja des de fa dècades, de les activitats agro-ramaderes extensives i el conseqüent creixement de la massa forestal i el canvi climàtic són els dos principals factors que expliquen la regressió de moltes espècies, ja que la majoria tenen més dependència dels prats i ambients similars.

—————

Retorna