Per què?
Tenim un petit terreny per plantar-hi, o unes quantes torretes?? Podem aprofitar els nostres residus orgànics generats a casa per compostar-los i que esdevinguin abonament de primera (generat per l’acció de microorganismes) que podrem subministrar a les nostres plantes. Així disminuirem considerablement els residus que aniran a omplir un abocador amb les conseqüències negatives que suposa, i podrem abonar la terra de franc sense necessitat de comprar productes químics o orgànics, amb les conseqüències negatives que això també suposa! Endavant i fora dubtes!
On compostem?
Al compostador, qualsevol recipient de plàstic o de fusta, comercial o artesà, complex o rudimentari, que asseguri un mínim de pas de l’aire i sense gaires orificis per evitar la pèrdua del material que es va compostant. Si es disposa d’un mínim de terreny amb terra, fins i tot es pot anar apilant el material en un indret del terra sense necessitat de compostador.
Què hi posem al compostador o a la pila?
Per començar
Cal disposar un bon llit de restes vegetals seques (20-30 cm) ben esmicolades com a base on assentar el compostador. Això evitarà l’aparició de sucs (sobretot si l’ubiquem sobre un terreny impermeable) i facilitarà la circulació d’aire des de la seva base. La circulació de l’aire és important perquè sense oxigen es desenvolupen organismes anaerobis que com a resultat del seu metabolisme originen pudors!
Matèria orgànica: restes de menjar fresques
Aporten molts i molts nutrients (especialment nitrogen) al procés de compostatge. Hi podem posar quasi de tot: Restes de verdures, peles de fruites , herbes d’infusions, marro de cafè, les petites restes d’oli/vinagre de l’amanida (mai cuinat), restes de carn o de peix, restes de sucs (diluïts amb l’aigua de mullar la pila), closques d’ou, closques de fruita seca, gespa verda, restes de l’hort, fems d’animals herbívors o omnívors com la gallinassa,.... Cal evitar dipositar-hi plàstics, llaunes, piles..... Només restes orgàniques!
Matèria seca: restes vegetals seques
Aporten carboni, i permeten la circulació de l’aire. Hi podem posar, fulles i plantes verdes o seques, paper de cuina, tovallons de paper, taps de suro, fullaraca, pinassa, restes de poda tallades o triturades, gespa seca, cendres, serradures de fusta natural, palla...
En quines proporcions s’han de barrejar les fraccions de restes fresques i seques?
En condicions normals la meitat del volum hauria de ser fresc i l’altra meitat sec. Així obtenim l’equilibri d’humitat, aireació, i de nutrients del compost. Però si les nostres restes fresques són molt riques en carn i peix (més que en vegetals), proporcionalment afegirem més fracció de restes vegetals seques.
Com col·loquem les restes al compostador?
Cal que anem afegint alternades les restes vegetals fresques i seques, i de manera que a la part superior sempre hi hagi una capa de restes vegetals seques. Així minimitzem l’olor i evitem atraure tants insectes. Una altra opció seria barrejar aquestes dues fraccions, tenint en compte que a la part superior dipositem igualment una capa de fracció vegetal seca
I l'aigua en el procés?
Sense aigua el procés s’atura. Amb excés d’aigua no hi ha oxigen i els organismes que hi ha provoquen pudors. Cal que hi hagi certa humitat. Es podria per exemple regar la barreja un cop a la setmana, i augmentar la freqüència en períodes secs i calurosos i disminuir-la o fins i tot aturar-la a l’hivern o en períodes de molta humitat. L’objectiu és humitejar tot el material del compostador, però sense que hi hagi un excés d’aigua que surti per sota, que impediria la circulació d’aire, i apareixerien els problemes ja esmentats de males olors.
Quan tindrem llest el compost?
Depèn de com realitzem el procés. Si incorporem tots els materials una única vegada en el compostador, el material anirà perdent pes i volum fins a convertir-se en allò que volem, compost. La velocitat d’aquesta transformació pot anar dels 3 als 12 mesos.
Si per altra banda anem incorporant material periòdicament dins el compostador, a la part de sota hi trobarem el material més antic, i per tant més fosc i més fet, en el qual ja no s’hauria de reconèixer cap component (el compost ja estaria fet). En canvi, a les capes superiors hi trobarem el més nou, on es poden distingir encara les restes de menjar.
Petits problemes, grans solucions
Bon compostatge i a reconvertir residus en adob!
