PERQUÈ ALGUNS ARBRES PERDEN LES FULLES A LA TARDOR

Al bell mig de la tardor alguns arbres deixen anar les fulles, empeses, algunes vegades, pel vent, que accelera la caiguda. Les fulles que cauen són de color ataronjat, groguent o marró, i algunes semblen seques.

Hi ha d’altres arbres, en els mateixos indrets, que no perden la fulla, i la mantenen sempre verda. Segur que recordem que els arbres que guarden la fulla a l’hivern s’anomenen de fulla perenne, i els que la perden, caducifolis, amb fulla caduca. Un cas especial és el del roure que, tot i que les seves fulles es tornen seques, les conserva a l’arbre fins que, a la primavera, en surten de noves.

Les fulles dels arbres són la seva fàbrica d’aliment. Per un procés anomenat fotosíntesi, que vol dir “unir, o crear, a través de la llum” les plantes poden aprofitar l’energia solar i convertir-la en aliment. Aquest fet és el que diferencia planta i animal. Els arbres tenen les seves arrels clavades al subsòl, de manera que amb l’ajuda de l’aigua poden aprofitar les substàncies minerals que necessiten per viure. A través dels vasos conductors, aquests nutrients que formen la saba s’escampa per tot l’organisme i arriba a les fulles. És aquí on es produeix l’element bàsic de tot el procés: la fotosíntesi. Es tracta és un procés metabòlic que converteix el diòxid de carboni en glucosa, entre d’altres, utilitzant l’energia de la llum solar.  L’agent responsable de l’aprofitament de l’energia solar és la clorofil·la, que alhora és també la responsable del colt verd de les fulles.

A la tardor, els dies s’escurcen de mica en mica, i aquest fet indica als arbres que han de posar en marxa els mecanismes per aguantar el fred de l’hivern. Davant aquet fet hi ha dues estratègies:

Arbres de fulla caduca

Per alguns arbres, els de fulla gran i ample, no els hi surt a compte exposar les seves fàbriques d’aliment a congelacions o nevades: si les fulles es congelen, tot l’arbre es podria morir. L’estratègia utilitzada pels arbres caducifolis, doncs, és fer caure les fulles. Abans, però, caldria poder aprofitar tot el que hi ha a dins, per poder passar el fred en un estat d’hivernació, sense creixement, i literalment, esperant la primavera.

El primer que l’arbre retira de les fulles és el pigment verd, que ja no s’utilitza per fer la fotosíntesi: paren la producció d’aliment. En marxar la clorofil·la, es poden observar altres pigments secundaris que estaven emmascarats: són els colors grocs, taronges i vermells de les fulles de tardor: xantofil·les, antocianines i carotens.

No és que aquests tons no hi fossin a l’estiu o a la primavera sinó que quedaven amagats sota la capa de la clorofil·la. Les substàncies que provoquen aquestes pigmentacions són les responsables de que les fulles aguantin una miqueta més als arbres.  Durant la tardor, els conductes que uneixen la fulla amb l’arbre, i que transporten els diferents fluids en els dos sentits, es van assecant fins que arriben a tancar-se del tot. Aleshores la fulla començarà un procés ràpid d’assecatge que acabarà amb la seva caiguda.

A més, quan les fulles marronoses cauen a terra, la descomposició d’aquests pigments en el sòl fa que no pugui créixer gaire res, i els arbres es desfan així de possibles competidors.

Resumint la resposta a la pregunta en una sola frase: els arbres es desprenen de les fulles perquè, a l’hivern, consumeixen més del que podrien produir.

Tot i perdre les fulles mantenen les gemmes, des d’on rebrotaran les noves tiges i fulles quan les condicions ambientals esdevinguin favorables pel creixement de l’arbre.

Arbres de fulla perenne

Aquestes espècies mantenen  les fulles durant l’hivern (l’època més desfavorable per l’arbre), però per fer-ho tenen adaptacions morfològiques que els permeten suportar aquestes dures condicions: algunes adaptacions són: fulles petites i endurides coberta de ceres que els protegeixen del fred i la deshidratació (com per exemple en les alzines, que degut al gran esforç que li suposa generar tot el fullatge l’hi surt més a compte no perdre’l i deixar-lo inactiu però protegit durant l’hivern). Els pins i avets presenten fulles linears perennes en forma d’agulla i recobertes per ceres que els permeten resistir també perfectament els mesos desfavorables i ser funcionals en mesos favorables.

Cal fer un incís. Les espècies perennifòlies perden també les fulles, però ho fan gradualment durant tot l’any. Les fulles normalment duren de 2 a 4 anys segons l’espècie, però en alguna espècie d’avet d’alta muntanya les fulles poden durar fins a 10 anys.