Tortugues de casa nostra, autòctones i exòtiques

2015-09-29 22:26

Als Països Catalans tenim tortugues marines, terrestres i aquàtiques d’aigua dolça. Tenim 7 espècies autòctones, i unes 25 d’exòtiques, que comporten problemàtiques ambientals i econòmiques.

Espècies autòctones

Tortuga d'estany. Emys orbicularis. Es tracta d'una tortuga autòctona, aquàtica, omnívora i ovípara que viu, en general, en estanys i rius sota els 1.000 m d'altitud. Les seves mides no superen els 25 cm i té una coloració fosca amb taques grogues. Existeixen petites poblacions aïllades arreu dels Països Catalans, excepte al sud i les Pitiüses.

Tortuga de rierol. Mauremys leprosa. És una tortuga autòctona aquàtica, omnívora i ovípara que viu a les aigües dolces de tota mena, sobretot de terra baixa: estanys, basses, rius i rierols, a Catalunya i al País Valencià. És d'un color verdós fosc amb taques clares i pot arribar a mesurar, com a molt, 21 cm. Hiverna de novembre a març.

Tortuga mediterrània. Testudo hermanni. Tortuga terrestre, herbívora i ovípara amb el color de la closca groguenc i taques negres. Les femelles, que arriben a mesurar 20cm, són més grans que els mascles (17 cm). Viu al bosc mediterrani, des del nivell del mar fins a 600 metres. Es tracta d'una espècie protegida i molt amenaçada per recol·lecció i els incendis. Viu a les garrigues de Menorca i Mallorca i, al Principat, només a la serra de l'Albera. S'ha reintroduït recentment al Garraf, al Delta de l'Ebre i a la Serra de Montsant.

Tortuga mora. Testudo graeca. Tortuga terrestre, herbívora, de fins a 21 cm les femelles i fins a 18 cm els mascles. La coloració de la closca és groguenca amb taques negres. Viu a zones àrides i de matoll, sobre terrenys sorrencs de zones litorals. Al nostre país només té una petita població al sud-est de Mallorca i també a Formentera, d’uns 7000 individus.

Tortuga careta. Caretta caretta. Espècie marina que habita al litoral dels Països Catalans, tant a mar obert com a prop de la costa, en especial a les Balears, i entorn del Delta de l’Ebre, on cria. És la tortuga marina més abundant de les nostres contrades, tot i que està catalogada en perill d’extinció, la població mediterrània és d'unes 2.000 femelles reproductores., i les principals amenaces que pateix són la massificació de la costa amb la qual complica molt la nidació a les platges, on ponen els ous. La pesca accidental, la contaminació, la ingesta de plàstics i el xoc amb embarcacions són les principals amenaces que pateixen les tortugues marines.

Tortuga verda. Chelonia mydas. Tortuga marina, catalogada en perill d’extinció. És una espècie poc abundant a casa nostra, i s’ha observat per exemple davant del Delta de l’Ebre.

Tortuga llaüt. Dermochelys coriacea. Espècie marina catalogada com a perill crític d’extinció, citada a la costa catalana molt poques vegades en les darreres dècades.

Espècies de tortugues exòtiques i invasores

S’han comptabilitzat 25 espècies exòtiques terrestres o d’aigua dolça al medi ambient, tot i que els únics considerats invasors són la tortuga d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) i la tortuga d’orelles grogues (Trachemys scripta scripta), àmpliament distribuïdes i molt ben establertes en certs cursos d’aigua, embassaments i basses. La resta d’espècies sembla que encara no s’han establert en el medi natural. Tot i així, algunes tortugues, com la falsa tortuga mapa (Graptemys pseudogeographica) o la tortuga mossegadora (Chelydra serpentina), es troben cada cop més freqüentment en el medi.

La via d’entrada principal de tortugues exòtiques és l’alliberament deliberat d’individus procedents de particulars. Un fet paradoxal és que, des de que la Unió Europea va prohibir la importació de la tortuga d’orelles vermelles el 1997, ha augmentat la comercialització i la introducció en el medi natural de moltes altres espècies de tortugues.

A partir de la dècada de 1970 es comencen a comercialitzar de forma generalitzada a tot Europa, les anomenades tortugues de Florida. Aquestes tortugues són criades en granges en el sud d’Estats Units, per tal de ser venudes arreu del món. Es calcula que arriben unes 500.000 tortugues cada any a l’Estat Espanyol. El comerç és, sobretot, d’exemplars joves de poques setmanes de vida. Normalment es tenen a casa en petits recipients de plàstic i són l'entreteniment de molts nens.

Quan són adultes poden arribar a mesurar uns 30 cm de llargada, es tornen agressives i poden mossegar amb facilitat.

La manca d'espai, els problemes d’higiene i aquesta agressivitat són les principals causes per les quals els seus propietaris les alliberen a rius i estanys. Aquí comença el problema. Des de fa uns anys el constant alliberament de tortugues de Florida als nostres rius i estanys ha permès que a hores d'ara es comencin a observar tortugues de Florida en la majoria de zones humides de Catalunya.

Això comporta un risc ecològic de difícil avaluació a mig termini; per a les nostres tortugues aquàtiques autòctones suposa una competència pel territori i l’alimentació, i una depredació directa dels juvenils, també hi ha el risc de transmissió de possibles malalties (són portadores de salmonel·losi). Essent una espècie molt voraç i agressiva, és un gran depredador per a d’altres espècies de rèptils, amfibis, peixos, aus aquàtiques i tota mena d’invertebrats.

Què es pot fer?

Educar-nos i conscienciar-nos que si adquirim espècies exòtiques ha de ser per tota la seva vida, i informar-nos dels seus requeriments i com interactuen amb nosaltres per evitar incomoditats no previstes.

No hem d’alliberar al medi natural espècies exòtiques ni espècies autòctones criades en captivitat ni en hàbitats que no els són propis.

No hem d’agafar ni moure mai animals al medi natural

I exigir a les administracions que desenvolupin  polítiques actives en varis fronts per controlar aquestes poblacions d’espècies invasores

També podem col·laborar amb entitats que tracten aquesta problemàtica.

Un exemple és Camadoca (Santa Maria de Merlès, Berguedà), centre de cria de fauna salvatge i educació ambiental, una associació que vetlla per la conservació de la flora i fauna autòctona, i on ofereixen visites guiades per observar fauna única dels nostres rius i boscos, i acull una mostra de les principals espècies de fauna autòctona i exòtica que hi trobem.

http://www.adeffa.cat/

http://www.elbergueda.cat/Cultura/Museus-i-Centres-d-interpretacio/Camadoca-centre-de-cria-de-fauna-salvatge-i-educacio-ambiental


—————

Retorna