ALGUNS BOLETS TÒXICS DE CASA NOSTRA

Farinera borda. Amanita phalloides

Té la forma típica de les amanites, amb anell al voltant del peu i una volva que embolcalla la base. El seu color més característic és el verd olivaci, si bé se'n poden trobar exemplars esgrogueïts i, fins i tot, gairebé blancs. Les làmines són blanques amb reflexos verdosos i el peu blanc. La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible al primer cop d'ull. Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s'hi poden confondre, cal arrencar-los sencers ja que l'existència de volva i l'aspecte d'aquesta són característiques molt importants per a la correcta identificació de les espècies.

Viu en tota mena de boscos, en sòls preferentment silícics. Fructifica a l'estiu i a la tardor. És molt comú; es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana.

És un bolet molt tòxic que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar. Altres símptomes són nàusees, còlics, vòmits i diarrea sanguinolenta i coleriforme, que apareixen de 6 a 18 hores.

Es pot confondre amb algunes cuagres de color verd (Russula), però aquestes no tenen ni anell ni volva. També amb alguns camperols (Psalliota), que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades o brunes; o amb xampinyons de color verdós (Agaricus).

Pixacà. Amanita pantherina

Barret brunenc, amb restes de vel blanques, marge estriat. Làmines blanques. Peu blanc, amb anell blanc i base bulbosa, amb una zona anular superior. Olor a rave. Viu en boscos de coníferes i planifolis a la tardor.

Es un bolet tòxic que provoca intoxicacions que es manifesten al cap de poca estona de la seva ingestió (normalment entre 1 i 4 hores) amb trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), acceleració del pols i trastorns de tipus nerviós: deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental.

Es pot confondre amb la cua de cavall (Amanita rubescens) i la cua de cavall grossa (Amanita spissa), d'aspecte molt semblant. Es pot confondre també amb la pentinella (Amanita vaginata) en el cas d'exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l'anell i les berrugues del capell i el marge d'aquest presenta un aspecte estriat.

Reig bord, Matamosques. Amanita muscaria

Barret vermellós que pot arribar als 18 cm. Té les làmines molt juntes, que són amples i de color blanc. L'esporada és blanca. El peu és de color blanc bru, bulbós a la base. Té un anell ample, fràgil i membranós, de color blanc. No posseeix volva membranosa en forma de sac, sinó granulacions molt bastes en forma de quadrets. Es fa en boscos de coníferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardor.

Es un bolet tòxic que provoca intoxicacions que es manifesten al cap de poca estona de la seva ingestió (normalment entre 1 i 4 hores) amb trastorns digestius (diarrea, vòmits, sequedat de boca), acceleració del pols i trastorns de tipus nerviós: deliri, excitació, al·lucinacions, confusió mental.

Es pot confondre amb l'ou de reig. Les principals diferències són la presència de berrugues blanques sobre el capell del reig bord i el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l'ou de reig.

Bolet de pi. Hypholoma fasciculare

De groc-ocre fins a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc fins a verd. El peu està buit de color groc i generalment escamós. La carn és groga olor desagradable.

Sol créixer sobre els troncs. De la primavera fins la tardor.

És molt amarg, lleugerament tòxic. Pot provocar gastroenteritis, vòmits, diarrees i convulsions

Gírgola d'olivera. Omphalotus olearius

Color groc ataronjat, bru ataronjat. Viu en soques i arrels d'oliveres, però també d'altres arbres i arbusts planifolis, com ara alzines, suros, roures, aladerns, estepes, etc (mai sobre els pins). Fructifica a la tardor, generalment formant flotes.

Bolet tòxic, que pot produir forts trastorns gastrointestinals, que es manifesten amb vòmits, vertigen, dolors abdominals, pèrdua del coneixement i distensió muscular.

Es pot confondre amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca) i, més difícilment, amb el rossinyol (Cantharellus cibarius). A diferència d'aquests, que creixen a terra, viu sobre soques i troncs.

Mataparent. Boletus satanas

Barret molt gran, de 10-30 cm, gairebé esfèric de jove i després convex. Color blanc-crema a gris. Peu vermellós. Viu en clarianes dels boscos tèrmics de planifolis, associat amb roures, alzines i faigs, en sòls calcaris. Fructifica a finals de l'estiu o a principis de la tardor.

La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum.

Una característica diferencial respecte dels ceps o siurenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava.

Fredolic metzinós. Tricholoma pardinum

És un bolet bastant gros i d´aspecte massís. El color més comú és el gris clar però també pot ser més fosc. La superfície està decorada per escames bastant ben definides, no fibriloses. Les làmines són de color pàl.lid, però no blanques, una mica grises o gris-groguenc. El peu massís és de color blanc i té alguna decoració granulada. La carn és blanca però pot tacar-se de gris o de vermell-grogós sobre la base del peu. No té olors ni sabors particulars. Pot trobar-se en boscos de muntanya de coníferes i de planifolis. És típic de sòls calcaris durant l´estiu i la tardor.

Provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d'haver consumit els bolets.

Es pot confondre amb el fredolic (Tricholoma terreum); aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple.

Lepiotes. Lepiota helveola, Lepiota brunneo-incarnata i d'altres

Barret amb esquames denses i grosses, de color rosat, bru o negrosses, contratades sobre fons clar. Làmines blanquinosses o crema. Peu curt i robust, amb esquames semblants a les del barret formant un anell o una zona ornamentada. Viu en boscos de planifolis o mixtes, també parcs o zones obertes.

Els primers símptomes d'intoxicació no es presenten fins al cap d'algunes hores de la ingestió dels bolets, normalment unes 8 o 10 hores. Els primers símptomes són de tipus gastrointestinal amb diarrea intensa, vòmits continuats i deshidratació. Més endavant, es presenten trastorns nerviosos, hepàtics i empitjorament de l'estat general.

Totes són de mida petita. Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums (Macrolepiota procera), però aquests són molt més grossos. És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d'evitar confusions amb les tòxiques.

Fals carlet. Entoloma sinuatum

Barret de color bru, aplanat. Làmines blanquinoses, aviat rosades. Peu blanquinós i fràgil. Olor de lleixiu. Viu en boscos de planifolis i llocs oberts.

Provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals.

Se'l pot confondre amb el clitocibe gris (Lepista nebularis); la diferència més clara és que les làmines del fals carlet van adquirint un color rosat mentre que les del clitocibe gris són blanques. Se'l troba sobretot a les suredes, a la tardor.

Galerina marginata

És un bolet petit que creix damunt de soques i branques mortes de pi. Té un barret de 3 cm com a màxim, convex quan surt i aplanat quan creix, amb un mamelló central. El peu, molt prim, s'aixeca uns 3 o 4 cm i porta un petit anell membranós. Tot el bolet és d'un ocre o groc viu molt bonic que s'enfosqueix quan s'asseca.

El seu consum provoca intoxicacions molt greus amb diarrea intensa, vòmits continuats i deshidratació.

Inocibes. Inocybe fastigiata, Inocybe patouillardi i d'altres

El grup dels inocibes inclou diversos bolets de mida relativament petita, que cal rebutjar ja que alguns són tòxics, mentre que els que no en són tenen poc valor culinari i es corre el perill de confondre'ls amb les espècies tòxiques. Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins.

Els primers símptomes d'intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d'acabar l'àpat; consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós.

Bon profit i salut!