AVANCEM CAP A UNA MOBILITAT SOSTENIBLE

El transport suposa un altre 40 % del total d’emissions de carboni emeses a l’atmosfera.

Ens transportem per anar a treballar, per anar a veure gent, per anar de vacances i per gaudir del nostre temps lliure i aprendre, però depèn de quin sigui el sistema de transport emprat, la nostra petjada de carboni augmenta més o menys per cada kilòmetre que fem.

La majoria de formes de transport tenen associats impactes ambientals, el més destacat dels quals són les emissions atmosfèriques, que produeixen contaminació a les zones urbanes, i contribueixen al canvi climàtic.

Caminar o anar en bici

Caminant o anant en bici emetem 0 kg de CO2 associats a la crema de combustibles fòssils. I a l’entorn urbà, poden fins i tot ser més ràpids que el cotxe privat. Està demostrat que, per a recorreguts de menys de 3 km en entorn urbà, la bicicleta és el sistema de locomoció més eficient. Cal que la planificació de les ciutats contempli vies on el vianant i el ciclista tinguin total prioritat, i si no és així, reclamar-ho a l’administració competent. A més de la mobilitat sostenible, el desplaçar-se a peu o en bicicleta té excel·lents repercussions per la salut de les persones; caminant cremem unes 50 kcal/km. Caminant ben depressa unes 80 kcal/km. I anant amb bicicleta unes 90 kcal/km recorregut!

Transports col·lectius (bus, metro, tranvia, tren)

Els transports col·lectius emeten 4 vegades menys CO2 per km que el vehicle privat. A més, si considerem els materials i energia utilitzats per a manufacturar els diferents vehicles, el fet de compartir els mitjans de transport també redueix la petjada ecològica. En un àmbit diferent de l’ambiental, el de la seguretat vial, també presenten molts més avantatges els transports col·lectius. A més reduint el volum de cotxes circulant a les ciutats ajudem a disminuir el soroll, la pacificació de les vies, augmentant la presència de gent gaudint de l’espai urbà, disminuint congestions, sinistralitat, ocupació de l’espai públic en detriment d’altres usos...A més, mentre viatgem en transport públic, podem llegir, escoltar música, reflexionar, parlar...tot evitant el cansament i la tensió de conduir.

Compartir el cotxe

No sempre és possible arribar a tot arreu en transport públic, i determinades activitats poden requerir l’ús d’un transport privat. Una possibilitat és l’ús del transport públic com a transport habitual i mantenir un cotxe compartit entre diferents amics o membres de la família, de manera que s’aprofiten més els recursos i es redueix l’espai urbà i vital ocupat per vehicles.

Compartir el cotxe també pot ser compartir el trajecte: si a un cotxe hi van dues persones, la petjada associada al trajecte es divideix entre dos, i si hi van 4, es divideix entre 4 (i hi hauria molt menys vehicles a les carreteres).

Conduir eficientment

Quan no hi ha cap més opció que conduir, es pot fer de manera que es consumeixi menys combustible i es redueixin tant les emissions de CO2 (fins un 35 %) com la contaminació atmosfèrica local. Molts dels trucs de la conducció eficient ja els saben els conductors curosos que sempre han intentat reduir la seva despesa de fuel i allargar la vida del seu vehicle. Alguns d’aquests criteris són:

Canviar de marxa per a circular a menys de 2500 revolucions per minut als vehicles de gasolina i per sota de les 2000 rpm als de gasoil; Comprovar la pressió dels pneumàtics. Unes rodes inflades un 10 % menys del necessari creen més resistència al desplaçament i consumeixen un 1 % més de combustible.

Anar més ràpid suposa gastar més combustible i emetre més CO2. Desplaçar-se a 130 km / h requereix un 25 % més de combustible que anar a 110 km / h. Anar a 110 km / h consumeix un 15 % més de fuel que anar a 80 km / h. Si pensem que cada litre de combustible cremat en un motor de cotxe emet de 1,5 a 2,5 kg de CO2, tenim un altre motiu per a complir els límits de velocitat.

L’aire condicionat del cotxe requereix d’un 20 a un 25 % més de combustible, pel que es pot reduir el seu ús.

Treure vaques i suports per bicicletes quan no es facin servir redueix la resistència al vent del vehicle i fan que requereixi menys combustible per a moure’s.

Triar un cotxe amb menys consum

Ara la publicitat intenta enlluernar els compradors amb un nou equipament de sèrie als vehicles: l’adjectiu ecològic. Sembla que tots els cotxes avui ho són, però la veritat és que, per normativa, els models nous han d’incorporar sistemes de combustió més eficients i reduir les seves emissions. I si bé és cert que un model nou emetrà comparativament menys que un antic, també hem de considerar que un model nou, però més gran, emetrà més CO2. A més, podem incloure les emissions associades a la seva fabricació: fabricar un petit cotxe dièsel implica unes emissions de 3900 kg de CO2, un cotxe híbrid 6403 kg, i un tot terreny, 11800 kg de CO2. Tots els fabricants estan obligats a donar a conéixer les emissions de CO2 (en g de CO2 per km) i el consum de combustible associat a l’ús del vehicle, de manera que podríem comparar per triar el vehicle més eficient. Com hem vist, les emissions per trajecte dependran en gran mesura de les seves dimensions i potències. Finalment, es pot triar un vehicle no mogut per combustibles fòssils. Per exemple, els vehicles híbrids funcionen parcialment amb un motor elèctric que es carrega aprofitant l’energia del propi funcionament com ara la de frenada.

Volar menys

Els viatges en avió són l’activitat més emissora de CO2 que puguem realitzar. No és sorprenent que un desenvolupament tecnològic d’aquesta magnitud, que ens permet desplaçar-nos, volant, a centenars de kilòmetres en una estona, suposi un impacte ambiental tan gran. A més de les emissions associades a la crema directa del combustible (querosè) per part de l’avió, els vols també contribueixen al canvi climàtic amb l’emissió de diòxids de nitrogen i les esteles de condensació (de vapor d’aigua) que generen al seu pas. Aquests impactes no sempre es consideren al càlculs d’impacte de l’aviació. Si no s’inclouen, l’aviació seria responsable del 3 % de totes les emissions del món. Si s’inclouen, augmenta al 10 %, convertint-se en un àmbit emissor clau que a més té una certa component de luxe: qui pot assegurar que, en una època de crisi energètica, és una necessitat fer un viatge de vacances en avió? El tràfic aeri augmenta un 5 % cada any i les emissions associades un 2.5 % anual. Els aeroports continuen ampliant-se, els vols privats continuen augmentant, i els preus distorsionats fan molt assequible un tipus de transport en greu deute ecològic amb el planeta.

El repte climàtic ja ens està plantejant un seriós debat sobre molts aspectes que donem per fets en el nostre estil de vida, i fins a on la llibertat de decisió es veurà coartada per les noves exigències que imposa la situació planetària. Estarem preparats per assumir determinats canvis? Podran els governs liderar actituds que permetin a tothom assumir els canvis en igualtat?

Planificació de la mobilitat

En aquesta qüestió tothom és important.

Els usuaris tant per a l’ús del transport privat com del públic, sovint hi ha desplaçaments que es podrien agrupar per tal d’optimitzar l’ús de l’energia. D’altra banda, portar ben preparat un viatge o un trajecte a un indret concret pot evitar pèrdues de temps i de combustible buscant el camí correcte.

Els desplaçaments per motius de treball també s’haurien de racionalitzar al màxim per a reduir viatges. Una empresa o treballador que adopta la decisió de fer servir tren en comptes de cotxe o avió per a desplaçar-se sempre que sigui possible, permet reduir la seva petjada de CO2. Les empreses poden oferir transport col·lectiu pels seus treballadors,

I l’administració ha de planificar una xarxa de mobilitat urbana per vianants i ciclistes segura i eficient, alhora que una xarxa de transport públic adaptada a les necessitats de la població.

La planificació urbanística té moltes eines per facilitar una mobilitat sostenible, com per exemple planificar ciutats compactes i que coexisteixin zones residencials, de serveis i d’oci en un barri; parades de transport públic a menys de 300m dels habitatges i adaptades a discapacitats, vies de preferència per vianants, ciclistes o transport públic,...

La taula resum següent ens mostra que la mobilitat a peu o en bicicleta en la majoria de situacions resulta ràpida, barata i estalvia emissions atmosfèriques.