Deltes, espais fràgils que desborden vida

Un delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures. Per tant el delta és el resultat de l’erosió, el transport i la sedimentació de materials d’un riu, i la seva interacció d’aquests sediments amb el mar.

Les zones deltaiques són molt singulars per la seva realitat física, geogràfica, natural i, també, per les seves particulars tradicions, la cultura, el patrimoni arquitectònic i la història. Als Països Catalans els més destacats són els deltes de l’Ebre, del Llobregat, de la Tordera, o l’albufera de València.

Els deltes són varietat paisatgística: en un petit espai trobem riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres i ullals

Els deltes són sinònim de biodiversitat: els del nostre país alberguen més de 50 espècies de peixos, cap a 400 d’aus, i una gran varietat d’invertebrats, rèptils, amfibis i mamífers. S’han descrit més de 500 espècies vegetals, moltes d’elles de distribució geogràfica molt reduïda.

Els deltes  són explotació humana en el sector primari: a la plana deltaica podem trobar-hi cultius d’arrossars, d’horta, aprofitament ramader, etc. I també hi ha aprofitament terciari: són un important recurs turístic per la zona. I també és un territori on s’assenta població humana i moltes infraestructures, arribant al cas extrem del Delta del Llobregat que ha quedat arraconat i reduït per vies de comunicació, el port i l’aeroport.

Però als deltes s’hi viu des de fa molt temps: històricament una terra inhòspita on s’havia de conviure amb paludisme, riuades,... i s’aprofitaven els recursos naturals. Posteriorment certes zones es van intensificar els seus aprofitaments. D’aquesta història ens queden les barraques, les xarxes de canals de rec i desguàs, les tradicions, la indumentària, la gastronomia, el lèxic...

La cara amarga és que els deltes són un dels ambients més fràgils, i l’actual desenvolupament humà (local i global) dificulta la seva preservació:

Els embassaments retenen el 99% dels sediments que haurien d’arribar als deltes, que deixen de créixer i estan a mercè de temporals marins i corrents que els poden fer retrocedir.

El cabal que arriba és molt inferior a l’òptim, degut a captacions per usos agrícoles, industrials i residencials. Això implica una major salinització del riu, els aqüífers i les llacunes, afectant el medi natural i els aprofitaments humans com els conreus i explotacions muscleres i aqüicultura.

El canvi climàtic, que provoca una tendència a incrementar-se la temperatura i el nivell del mar, implica també una major salinització dels espais del delta, l’increment de l’erosió, i altera la circulació de corrents d’aigua, per tant provoca grans impactes.

Sabem que el riu és vida, vida que aprofita la flora, la fauna i els humans, però els humans estem alterant tant aquest riu i el delta que n’estem hipotecant la seva viabilitat tal i com l’entenem avui en dia, per tant cal pensar en com mitigar aquests canvis i com adaptar-nos. I sabent que si no canvien molt les coses, un bon gruix de la fauna, la flora i els humans que avui hi viuen i en viuen, no ho podran seguir fent en un futur proper.

Fotografies de Roser Rifà