ESPÈCIES INVASORES A CATALUNYA

El procés d’invasió

El procés pel qual una espècie esdevé invasora és el resultat d’una seqüència d’estadis successius.

1. Transport: L’espècie ha de ser transportada des de la seva àrea nativa fins a una nova localitat. Les vies de transport d’aquestes espècies són molt diverses, però es poden dividir en intencionades o involuntàries.

Intencionades: l’espècie és introduïda amb una finalitat determinada de manera legal o clandestina. Per exemple, les plantes poden ser introduïdes per al seu ús agrícola, forestal, paisatgístic, per a la protecció de sòls, l’obtenció de medicaments, fibres o matèries primeres per la indústria, etc. Els animals poden ser introduïts per l’aqüicultura, la pesca esportiva, l’ús com animals de companyia, etc.

Involuntàries: l’espècie és introduïda de forma aliena a la voluntat dels éssers humans però sempre amb la seva participació. Per exemple: transport de mercaderies (polissons a les mercaderies, aigües de llast, organismes adherits als cascos dels vaixells), organismes contaminants dels productes agrícoles, moviments de terres, flux de turistes, interconnexió de conques hidrogràfiques, etc.

2. Introducció: L’espècie ha de ser introduïda en el nou ambient. En el cas que provingui d’un transport involuntari, la distinció entre aquests dos primers estadis del procés és pràcticament impossible, però en el cas que provingui d’un transport intencionat, la via d’introducció al medi natural es pot donar mitjançant un alliberament deliberat (per exemple: alliberament d’animals de companyia, abocament de restes de jardineria) o accidental (per exemple: escapament de granges o de jardins).

3. Naturalització: Després de la introducció, l’espècie ha d’aconseguir establir una població autosostenible sense intervenció humana directa.

4. Expansió: Les espècies que aconsegueixen establir-se amb èxit han d’augmentar en abundància i expandir-se més enllà del punt d’introducció per considerar-se invasores.

Per tant, del total d’espècies que són transportades a una nova regió només una petita part aconsegueixen esdevenir invasores.

Els grups d’espècies que integren els diversos passos del procés d’invasió han rebut definicions diferents al llarg del temps:

Espècies natives: Espècies que han estat originades en una àrea determinada sense implicació humana o que hi han arribat sense intervenció humana intencionada o involuntària a partir d’una regió en la qual també són natives. Sinònims: autòctones, indígenes.

Espècies  al·lòctones o exòtiques: Espècies que són presents en una determinada regió (ex. continent, illa, ecoregió, o qualsevol unitat administrativa) degut a la intervenció intencionada o involuntària, o que hi han arribat sense l’ajuda humana a partir d’una àrea on no són natives. Sinònims: al·lòctones, introduïdes, no natives, importades, foranes. Es poden classificar en funció del temps que fa que han estat introduïdes: Arqueòfits/ Arqueozous: Espècies vegetals i animals, respectivament, introduïdes abans del 1500 dC.  Neòfits/ Neozous): Espècies vegetals i animals introduïdes després del 1500 dC.

Espècies adventícies o no establertes: Espècies exòtiques que es reprodueixen ocasionalment fora de cultiu o captivitat, però que acaben morint perquè no són capaces de formar poblacions autosostenibles, ja que necessiten de noves introduccions per part de l’home per sobreviure. Sinònims: subespontànies, casuals.

Espècies naturalitzades o establertes: Espècies exòtiques que mantenen poblacions autosostenibles, com a mínim durant 10 anys, sense la intervenció humana directe.

Espècies invasores: Hi ha un ús desigual d’aquest terme en la literatura. Principalment, existeixen dos punts de vista, el geogràfic i el d’impacte. Alguns autors fan èmfasi en la capacitat d’expansió sobre nous territoris, per tant, consideren que les espècies invasores són aquelles espècies naturalitzades que produeixen descendència reproductiva, sovint en grans quantitats, a distàncies considerables dels individus parentals, i així tenen el potencial per expandir-se en grans àrees.

Gestió de les invasions biològiques

L’enfocament estratègic més adient per a la gestió de les espècies invasores inclou tres etapes: 1) prevenció, 2) ràpida detecció i actuació immediata via eradicació, 3) contenció i mesures de control acompanyades de mitigació d’impactes. La restauració i el manteniment del bon estat ecològic dels ecosistemes afectats és necessari durant tot aquest procés. La prevenció suposa evitar l’entrada d’espècies potencialment invasores a una nova regió, mentre que la eradicació, la contenció i el control fan referència a totes aquelles mesures destinades a reduir l’expansió de l’espècie invasora una vegada introduïda al territori. Donat que generalment el control o l’eradicació són difícils i molt costosos, la prevenció hauria de ser el recurs principal en la lluita contra les invasions biològiques.

Els ecosistemes aquàtics es compten entre els que mostren un estat i un risc d’invasió més elevats. A més, el medi aquàtic és un dels hàbitats on el control o la eradicació d’espècies exòtiques és més difícil i econòmicament més costosa, entre d’altres coses ja que la majoria de mesures de control van acompanyades de danys col·laterals sobre la biodiversitat nativa molt importants.

En total, s’han detectat 939 espècies exòtiques introduïdes a Catalunya. Les plantes acaparen el 65% de totes aquestes espècies (figura 2), els ocells un 16% i la resta de grups es reparteixen el 19% restant.

De totes aquestes espècies, només 110 (el 12%) han estat classificades com a invasores, la importància de les quals varia molt dins de cada grup.

La distribució conjunta de les espècies exòtiques pel territori català és força irregular. En general, es concentren a les principals regions metropolitanes i, especialment, al voltant de Barcelona i als espais naturals adjacents (delta del Llobregat, curs baix del riu Besòs i serres de Collserola de Marina, etc.). També destaquen les planes irrigades del litoral i prelitoral (Empordà i vall baixa i delta de l’Ebre) i de l’interior (Segrià, Urgell). Aquesta distribució s’explica per tres factors principals: un clima suau, que afavoreix l’establiment d’espècies d’origen tropical i subtropical; un paisatge humanitzat, que multiplica les oportunitats d’introducció d’espècies exòtiques al medi; i una elevada diversitat d’hàbitats que afavoreix l’establiment de moltes espècies. També és important l’abundància d’hàbitats amb una gran disponibilitat de recursos (aigua i nutrients) i amb una elevada freqüència de pertorbacions (hàbitats fluvials, ruderals o agrícoles de regadiu).

Més informació a l'enllaç següent: Treball d'Avaluació de l’estat i el risc d’invasió per espècies exòtiques dels ecosistemes aquàtics de Catalunya

EXOCAT_2012.pdf (5909649)