FEM RATAFIA, EL LICOR CATALÀ DE LES NOUS VERDES, PLANTES AROMÀTIQUES I ESPÈCIES!

Ratafia, beguda de la terra

La ratafia és un licor macerat. La base és anís dolç o sec, o bé aiguardent. En un recipient hi posem aquest líquid, i hi afegim nous verdes, plantes aromàtiques, espècies i si volem també fruita, en les proporcions que creguem més òptimes. I també es pot afegir sucre.

Esperem de 40 a 60 dies, colem, i ja tenim la nostra ratafia, casolana i boníssima. La recepta concreta dependrà de cadascú de nosaltres. És facilíssim!

La ratafia és una de les begudes que pertany al repertori popular de gran part de les terres de parla catalana i més enllà. Fer-se significa mantenir tradicions, fer cultura popular i gaudir-ne moltes vegades l’any: conèixer i recol·lectar les plantes aromàtiques i medicinals durant el juny, compartir experiències alhora de crear el licor, colar-lo i embotellar-lo durant el setembre i posteriorment tastar-lo durant la resta de l’any envoltat de gent que comparteix aquesta mateixa passió, i un llarg etcètera.

Paral·lelament això ens aboca a un altre món fascinant i tant o més popular: el de les plantes remeieres. El nostre país té una flora rica i variada on moltes d’aquestes espècies han estat emprades per la població local per guarir-se i millorar la seva qualitat de vida.

En resum, es tracta de fer una beguda que conté les essències, sabors i colors del territori que ens envolta.

Us explicaré la recepta que he fet servir jo per elaborar la meva ratafia aquest any. Cal dir que existeixen centenars de receptes, casi tantes com persones i pobles hi ha a Catalunya!

Endavant!!

Dia anterior a l’elaboració de la ratafia

Sortida a recol·lectar les nous verdes: pels volts de sant Joan és quan les nogueres van desenvolupant els seus fruits. Cal collir-los en aquest període, ja que al ser encara verds aporten el seu aroma, gust i color perfecte! Si les collim més endavant, no serà apte ja que l’interior del fruit serà ple de la nou ja madura i dura.

Sortida a recol·lectar les plantes aromàtiques. La ratafia admet quasi qualsevol planta que l’hi vulguem posar, tenint en compte que la gràcia de les plantes és que transmetin els seus aromes, gustos i colors. Per tant se solen utilitzar plantes aromàtiques, que en aquesta època estan en el seu esplendor de propietats. També molta gent hi posa plantes que tot i que no siguin aromàtiques, són medicinals, les propietats de les quals són les que tindrà la nostra ratafia. No solen fer falta gaire quantitat de plantes. Moltes receptes inclouen entre 2 i 5 branquillons o tigetes de plantes aromàtiques per Litre de licor (anís o aiguardent), per tant, no cal atapeir el recipient on farem la ratafia. Cada planta creix en un hàbitat concret: prats, marges de camins, zones humides, pedregars secs..... caldrà informar-nos del seu hàbitat per trobar aquestes plantes . si es realitza una excursió per recol·lectar les plantes amb la companyia de bons amics i de bon esmorzar per algun indret bucòlic, el record del dia serà inesborrable!

Per altra banda comprarem algunes espècies que hi vulguem afegir. A mi m’agrada la nou moscada, la vainilla, la canyella..... A gustos! I tot i que no és habitual en gaires receptes, jo hi poso sempre fruita: cirera, maduixa, kiwi, pruna.... L’hi dóna un punt d’espessor, dolçor i suavitat que m’hi agrada molt!

I per últim, la base del licor: anís o aiguardent. Jo utilitzo anís dolç, comprat a granel en alguna bodega, o bé aiguardent o anís sec. La diferència, és que en l’elaboració, si s’utilitza anís sec o aiguardent cal posar-hi bastant sucre. Si es fa servir anís dolç, amb menys sucre o sense es pot elaborar! Jo sóc una mica estrany i quan faig servir anís dolç, també hi afegeixo sucre! Així em queda una textura més espessa,  que recorda a un xarop, que m’encanta!

Dia de l’elaboració de la ratafia

Adquirim un recipient, millor si és de vidre amb tap de suro. Hi aboquem l’anís o aiguardent, i hi incorporem les plantes recol·lectades, les espècies, la fruita, el sucre i ....les nous verdes!!! Les nous s’han d’esberlar o partir-les prèviament, així el licor s’impregnarà més de la seva essència, però compte que tenyeixen molt les mans o la roba (i encara que et rentis amb sabor el tint no marxa durant dies!!) Així que utilitzar guants o anar amb molt de compte amb no tocar la polpa de la nou verda!

Tapem el pot, i el deixem a la intempèrie, a sol i serena. I podem remoure una mica cada setmana per tal que les essències es vagin barrejant.

Esperem 60 dies, i colem i embotellem!

Moltes receptes diuen que cal esperar 40 dies per tal que la ratafia estigui feta, jo espero una mica més per si de cas! Es diu que cal colar o filtrar amb un drap de tela. Jo ho faig amb un colador de tota la vida perquè no sóc gaire perfeccionista, i moro d’afegir parts de plantes senceres sense esmicolar-les gaire per tal que no quedin brossetes.

Si la ratafia ens ha quedat forta de gust, o bé no hi hem afegit sucre i ara n’hi volem afegir, ho podem fer mitjançant un almívar: dissolem sucre en aigua i això ho afegim a la ratafia, Tindrem així una ratafia amb menys alcohol, més suau i més dolça. Jo sempre incorporo el sucre al principi de la maceració, però molta gent ho fa al final mitjançant aquest almívar.

Llavors ja podem embotellar, enganxar una etiqueta ben llampant, i guardar l’ampolla un parell de mesos en un lloc fosc i fresc (això millora el producte final!!!!) I ja podreu convidar als amics a tastar-la!

I aquí la meva recepta. Aquesta ratafia l’he batejat com la ratafia de les 169 miquetes!!