Gavians terra endins

El Berguedà i moltes àrees interiors de Catalunya no són indrets gaire rics en ocells aquàtics –ni en quantitat ni en diversitat– a causa de la manca de grans zones humides. I encara sobta més la presència d’aus marines.

Una excepció poden ser el que anomenem gavines (o amb el castellanisme gaviotes), que darrerament en podem veure a l’interior del país, lluny de la costa.

Primer de tot cal tenir en compte que les gavines pertanyen a la família dels laridae, i aquesta família comprèn més de 60 espècies molt diverses morfològicament: algunes que pesen 100 grams i tenen una envergadura d’ales de 30 cm, i altres que poden pesar més de 2 kg de pes i tenen una envergadura d’ales d’1,7 metres.

L’espècie marina que podem observar mirant el cel del Berguedà o altres comarques veïnes és el gavià argentat (Larus michahellis). Es tracta d’una espècie clarament gran (especialment si la comparem amb la mida de la gavina vulgar, molt més petita).

                               Distribució del gavià argentat a Catalunya

El gavià argentat és una espècie oportunista que posseeix una gran adaptabilitat al medi urbà i que pot cohabitar amb l’home en condicions extraordinàries. Es pot reproduir en els terrats i teulades de les ciutats, no hi ha predadors per a l’espècie, i s’han especialitzat a alimentar-se en abocadors d’escombraries. Tot això ha provocat que l’espècie hagi experimentat un creixement espectacular en els darrers anys. La seva població ha passat de 3.000 parelles reproductores en els anys 60 fins a al voltant de 20.000 actuals.

CONFLICTES HUMANS AMB ELS GAVIANS

• Visitant els abocadors pot implicar que els gavians s’infectin amb agents patògens, o bé que simplement puguin traslladar-los fins a zones habitades, essent un risc important per a la salut pública, ja que en àrees urbanes és possible que els gavians niïn a les teulades de cases i edificis.
• Són ocells sorollosos i fortament territorials que un cop s’han instal·lat en una teulada durant l’època de reproducció defensen de forma molt agressiva les llocades i en alguns casos ataquen la gent que s’apropa al niu, suposant una amenaça pels veïns dels edificis.
• Els excrements de les gavines, a part de deteriorar edificis i monuments, poden contaminar potencialment aigües destinades tant al consum humà com a usos recreatius.
• També existeixen possibles perjudicis econòmics envers les plantacions agrícoles; ja que poden malmetre collites, importar males herbes, o modificar la fertilitat de terrenys.

ELS GAVIANS AL BERGUEDÀ

Com hem vist, els gavians s’alimenten als abocadors. És habitual veure’ls en grans estols als abocadors de Vacarisses, Manresa i Berga. Un cop tips solen anar a descansar prop d’alguna massa d’aigua, com per exemple al llac del Parc de l’Agulla, l’embassament de la Baells o el llac de Graugés. Cada dia es poden desplaçar molts quilòmetres, i s’orienten seguin el curs del riu Llobregat. Des del 2015 hi ha un seguiment de la població de gavians al Berguedà, tot i que els ornitòlegs han estat anotant observacions des dels anys 80. 

Aquest hivern a la comarca ha sigut freqüent, i és habitual, veure estols de desenes d’individus al cel de les nostres contrades i a les aigües de les nostres masses d’aigua.

                                                     Gavians sobre Berga a l'hivern del 2017