Germinació de les plantes després de l'hivern

La germinació de les llavors consisteix en el desenvolupament de l'embrió per donar lloc a una nova planta. Aquest procés no se sol donar immediatament després de la formació de les llavors, sinó després d'un període de latència o repòs de les llavors.

Aquest fet és una adaptació de les llavors per sobreviure en l'època en que les condicions ambientals són més desfavorables.

En el clima temperat moltes llavors es formen entre l'estiu i la tardor, i no germinaran fins que les condicions ambientals siguin òptimes per germinar, una vegada hagin passat per un període fred. Això no serà fins la primavera o estiu següents, i evita que germinin a la mateixa tardor que s'hagin format ja que moririen per culpa de les glaçades d'hivern.

Durant l'hivern, que estan en repòs, es poden dispersar per diferents mecanismes (pel vent, l'acció animal, etc) i colonitzar noves àrees.

Els factors que fan germinar les llavors són diferents en cada espècie: podem destacar:

La temperatura: pot ser que la llavor necessiti assolir una temperatura concreta que activi la taxa de metabolisme i de creixement. Hi ha un marge de germinació ampli entre les espècies de plantes: moltes llavors germinen entre els 16 i 24 °C. Altres només germinen amb temperatures diferenciades entre uns màxims i uns mínims.

L'aigua: Les llavors madures sovint tenen un contingut molt baix d'aigua i en necessiten grans quantitats per tal de germinar (imbició). Amb la imbibició es trenca la coberta de la llavor. Les substàncies de reserva com el midó i la proteïna s'acumulen en les llavors i proporcionen nutrició a l'embrió. Amb la hidratació de la llavor els enzims hidrolítics s'activen i les substàncies de reserva es converteixen en compostos químics metabòlicament útils.

La llum: moltes espècies activen la germinació quan la durada del dia respecte la nit (hores de llum) arriba a un valor concret.

Així doncs la imbibició, juntament amb altres estímuls, activa sobtadament la síntesi d’enzims hidrolítics que alliberen sucres i aminoàcids per al creixement. Inicialment, de la llavor en surt la radícula (arrel embrionària) a l’exterior.

No totes les llavors d'una planta estan al mateix lloc ni en les mateixes condicions. Algunes estan enterrades més o menys profundament, altres estan en indrets més o menys solells, o més o menys humits, etc. Aquest hivern suau que hem tingut ha fet germinar moltes llavors, que amb les darreres nevades o els futurs dies freds moriran... però moltes altres llavors encara no han germinat i quan ho facin trobaran condicions favorables per prosperar. Aquest és el motiu pel qual una planta dissemina milers de llavors, poques de les quals podran prosperar, tot i els complexos mecanismes de germinació que hem vist en aquest article.