IDENTIFICACIÓ D'ANURS PEL SEU CANT
2014-04-08 20:09INTRODUCCIÓ ALS ANURS I ELS SEUS CANTS
Els anurs (granotes i gripaus) són amfibis sense cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt.
Els anurs adults presenten dues morfologies bàsiques: la granota i el gripau. La primera és un animal més esvelt, de pell habitualment llisa, potes posteriors llargues i ben adaptat al salt; els seus costums són més aquàtics que els del gripau. El gripau és un animal de cos més robust, pell molt berrugosa i potes posteriors moderadament llargues; més que saltar té el costum de caminar i és d'hàbits força més terrestres que la granota. Uns altres caràcters útils per a la diferenciació de famílies i especies d'anurs són la longitud relativa de les potes posteriors, la presència o absència de membrana interdigital, les callositats del palmell de la mà, la forma de la pupil.la o la presència de timpà més o menys marcat.
Una altra característica dels anurs és l'emissió sonora, produïda fonamentalment pel mascle, que fa circular l'aire dels pulmons segons un ritme establert per les cordes vocals laríngies i que, en molts casos, reforça el so mitjançant unes cambres de ressonància, els sacs vocals. La veu del mascle atreu la femella cap a les localitats reproductores i se sent sobretot a la primavera. Cada grup d'anurs té una emissió definida fins el nivell específic, emesa individualment o en grups (cors) i sovint audible a distancies importants.
Una forma d’identificar les espècies d’anurs d’una contrada sense veure’ls és pel cant, que es pot sentir en punts d’aigua tranquil·la especialment entre finals d’hivern i la primavera, en nits que no siguin fredes (si fa fred estan inactius), hi hagi humitat i poc vent (són organismes amb la pell molt fina i necessiten aquesta humitat per transpirar). En aquestes zones és on el mascle canta per atraure les femelles. Les aigües on es localitzen aquestes zones reproductores són tranquil·les, i trobem per exemple basses temporals o zones someres i tranquil·les de cursos d’aigua, ja que impedeixen que els ous siguin enduts per la corrent, i en principi són menys propenses perquè hi visquin peixos, que són un dels depredadors de les postes d’ous.
PRINCIPALS ESPÈCIES ALS PAÏSOS CATALANS I EL SEU CANT
GRANOTA VERDA (Rana perezi)
Suren immòbils a la superfície o damunt d'objectes flotants, com fulles, branques o plàstics. Es troben a tota mena d'aigües permanents, sempre que la temperatura sigui suficientment alta. Encara que és àgil i ràpida, passa moltes hores en assolellament, a l'aguait de preses. És un animal molt gregari, de costums molt diürns, però també és actiu de nit, que és quan és més audible que visible. Normalment escull aigües tranquil·les, basses, estanys, llacs, rabeigs de rius i indrets semblants, assolellats i a zones preferentment obertes. Colonitza tota mena d'estanys artificials, canals, embassaments, basses de regadiu, etc., en àrees salvatges, rurals o plenament urbanes.
La veu és típica i coneguda. És un cant sonor, com "croac-croac" o "bré-qué-qué", molt ressonant, variat i coral, de vegades erràtic. Normalment, és emès a ple volum pels mascles en el període reproductor i és audible a força distància; de fet, el cor de granotes mascles de cada bassa assaja i/o actua totes i cadascuna de les nits bonancenques des de la primavera fins ben entrat l'estiu.
REINETA (Hyla meridionalis)
Apareix a basses i estanys amb canyes, a arbusts del voltant, a jardins i pous, a aiguamolls, rierols i torrenteres i a altres biòtops favorables; un dels més freqüentment ocupats són les bardisses, tant arran de basses com al llarg de les típiques rieres mediterrànies que porten poca aigua i s'eixuguen sovint en bona part del seu curs. Les reinetes s'instal.len a les tiges o a les fulles per assolellar-se.
La veu és molt típica, molt més greu que la de la reineta septentrional. Són un o dos sons per segon, "cra-cra-cra", lents i greus. Els cors de mascles poden assolir un volum sonor terrorífic a les nits, perquè són molt nombrosos. Aquest cant, especialment important l'estació reproductora, al vespre i fins ben entrada la nit, pot sentir-se encara accidentalment fins a finals d'estiu.
GRANOTA ROJA (Rana temporaria)
Ocupa, només, els estatges montans fins als alpins als Pirineus, certs punts dels Prepirineus i algunes muntanyes mitjanes. Els seus ambients preferits són prats i mulleres als Pirineus, on és francament abundant, encara que també apareix, amb menor freqüència, a rierols i zones boscoses, a les vorades i clarianes. Sempre es troba en aigües calmes no massa profundes i pot aprofitar estanys i basses artificials o petits embassaments.
A diferència de les altres espècies, no canta durant la nit, ho fa durant el dia i des de dins l’aigua
GRANOTA PINTADA (Discoglossus pictus)
Viu en ambients temporals amb elevada insolació superficial, substrats fins i sense corrent d'aigua destacat. Els biòtops ocupats per l'espècie són maresmes, alzinars, garrofers, boscos de ribera, zones de cultiu, cunetes i prats entollats. Gairebé sempre es troben propers a l'aigua, preferentment en zones de poca profunditat i amb abundant substrat herbaci en les proximitats. Toleren bastant bé la salinitat. Solen passar el dia amagats a les zones de més vegetació i presentar major activitat durant el crepuscle o primeres hores de la nit.
Els crits d’aparellament duren entre 1 i 4 segons i s'emeten en sèries, sense intervals de silenci. Generalment canten sobre l'aigua, i ocasionalment submergits i són audibles durant tota la nit a temperatures entre 12 i 23ºC .
GRIPAU COMÚ (Bufo bufo)
Pot aparèixer pràcticament arreu, des del nivell de la mar fins a altituds considerables. Ocupa, doncs, hàbitats diversos, tant a la plana com a la muntanya mitjana i alta, i es troba a indrets preferentment humits, encara que també en suporta de moderadament secs, a boscos, prades, conreus i altres, a prop o lluny de l'aigua. Els seus hàbits són manifestament crepusculars i nocturns, i és més especialment actiu en nits humides. De dia, hom el troba sota pedres o troncs; no s'enterra gaire profundament a l'estació activa. Sovint camina, però pot saltar bé i ho fa quan s'alarma. En temps molt humit, pot arribar a sortir de dia. normalment, és un animal solitari que s'agrupa només per a la reproducció. El gripau comú pot triar, per a la reproducció, des de rieres ben obagues fins a basses ben obertes, perquè viu a medis molt diversos. És, peró, fidelíssim a la localitat habitual de posta, a la qual es dirigeix malgrat tots els obstacles amb qué pugui topar i encara que trobi altres localitats adients pel camí.
El cant de reproducció és lent i amb síl·labes llargues, però se sent rarament; més sovint, se sent el crit d'alliberament del mascle abraçat erròniament per un altre mascle.
TÒTIL (Alytes obstetricans)
Viu en zones de bosc, prades o conreus, preferentment una mica humits, i pot trobar-se, també, en nuclis rurals habitats. Present des del nivell del mar fins a prop dels 2000 m d'altitud, prefereix, però, la muntanya mitjana humida. Hom les troba a tota mena de masses d'aigua, des de pous, cisternes, fonts, abeuradors i tota mena de dipòsits artificials, fins a rierols, basses, estanys i qualsevol taca d'aigua natural, protegida i obaga o exposada al sol, passant per tota mena d'entorns, jardins, conreus o boscos, a altituds ben diverses.
La veu dels tòtils és aflautada, molt pura, neta com una campaneta o un cascavell, una mica modulada, com el la normal. Fan un crit isolat, «pu-pu-pu», que es repeteix cada 1 o 3 segons, en cor, pren un to diferent a cada individu i sembla com si es responguessin. Els tòtils criden de nit, sovint lluny de l'aigua. El crit isolat és molt semblant al cant del xot.
GRIPAU CORREDOR (Bufo calamita)
Hom pot trobar-lo a indrets diversos, com vorades de camps i boscos, clarianes enmig de vegetació densa i altres similars, sovint ben lluny de l'aigua. D'hàbits crepusculars i nocturns, com la majoria d'amfibis, de dia es refugia sota pedres, als llindars de bosquines i camins, prop de conreus, a sòls sorrencs i amb galets, a dunes, vores d'estany i, fins i tot, prop de la mar. Prefereix indrets assolellats, però pot arribar fins a 2000 m d'altitud. No és gaire nedador, ja que té la membrana interdigital molt reduïda, i és de costums terrestres. Per reproduir-se tria aigües de molts tipus (bases obertes, rierols, abeuradors, etc.), sempre més aviat somes i, fins i tot, prou salabroses. És, almenys en part, de costums excavadors i també s'enfila relativament bé.
La veu s'emet de nit i en cor; és un cruixir ondulat d'un o dos segons, que s'interromp bruscament; sona com un crit gutural i el cor és audible des de ben lluny.
GRIPAU D'ESPERONS (Pelobates cultripes)
Viu només en sòls tous, fonamentalment sorrencs, la qual cosa és un factor limitant de la seva distribució Apareix a dunes costaneres, platges i també a localitats sorrenques de terres interiors. Pot trobar-se, també, a terres de conreu, que són força esponjades, i especialment a camps d'espàrrecs, que tenen un substrat de sorra òptim per a l'espècie. Els seus hàbits són típicament excavadors: utilitza els esperons per excavar una galeria on s'enterra profundament, fins a 1 m de fondària, de manera que desapareix primer la part posterior i el sostre del cau es va ensorrant progressivament damunt de l'animal. Un cop enterrat, no queda rastre visible de la galeria. L'activitat de l'espècie és crepuscular o nocturna i, fora de l'etapa reproductora, és poc aquàtica.
El seu cant nupcial recorda molt al cloquejar d'una gallina "*co-*co-*co" i la trucada d'auxili o defensa és molt estrident i pot arribar a sentir-se des de molt lluny.
GRIPAUET (Pelodytes punctatus)
Fora del període reproductor aquàtic, és de costums estrictament terrestres, crepusculars i nocturns. Escull hàbitats lleugerament humits, entre matolls i amb vegetació baixa i oberta, al peu de parets, en petits rierols, a les vorades de boscos i als conreus, en garrigues, ruïnes, camps semiaigualosos, al llarg de rius i a d'altres llocs semblants. De dia, es refugia sota pedres o, fins i tot, excava caus superficials si el sol és prou tou. A l'estació reproductora, sovint és més diürn i més conspicu, i es troba prop o dins de l'aigua.. Escull, per a la reproducció aigües netes, que poden ser rierols, basses, dipòsits artificials, com ara embassaments o pous, i també aprofita aigües somes procedents de pluja, on s'arrisca a la interrupció del desenvolupament larval per causa d'una evaporació excessiva.
La veu del mascle és un "co-ac" potent emès sota l'aigua i un "cre-i-ic" agut, molt més feble, emès fora de l'aigua. La femella produeix un "cu" feble.
—————