Impactes ambientals del consum de carn

Donant per fet que el consum de carn és necessària en una dieta equilibrada (font rica en proteïna, ferro i vitamines B12),  i també coneguts els perjudicis sobre la salut d’una alimentació basada en excés de carn, una dieta rica en aliments animals també té un fort impacte negatiu sobre el medi ambient, especialment quan no es tracta de carn ecològica, ni de proximitat. Les causes són diverses, algunes d'elles són:

El bestiar és responsable de gran part de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (CO₂ i amoníac derivat del fem i metà -molt tòxic- procedent del sistema digestiu dels remugants). Contribueix en el 18% del canvi climàtic, per davant dels gasos emesos pels vehicles. Una sola vaca produeix en un any els mateixos gasos que un vehicle recorrent 70.000 km

Es destinen extenses àrees de monocultiu per alimentar animals. Moltes d’aquestes àrees de cultiu se situen en països del tercer món, i aquesta superfície és en detriment de cultius que podrien alimentar la població local, i en detriment de boscos que són desforestats a un ritme d'entre 10 i 16 milions d'hectàrees per any les dues últimes dècades.

El bestiar consumeix més proteïna comestible per a l’ésser humà (grans, vegetals, lleguminoses) de la que produeix en forma de carn, llet i ous. Els animals converteixen només entre el 10 o el 40% de la proteïna vegetal que ingereixen en proteïna animal.

Per cada kg de verdura produïda, es necessiten entre 6 i 15 vegades més d’aigua per produir un kg de carn fresca (segons l’espècie animal).

Els metres quadrats de terra cultivable per a alimentar a una sola persona varien depenent de l'alimentació que es dugui a terme; per exemple, es necessiten aproximadament 78.000 metres quadrats per a una dieta omnívora, uns 8.000 metres quadrats per a una vegetariana i uns 4.000 metres quadrats per a alimentar a un/a vegà/na.

De totes formes, la ramaderia ecològica, o la ramaderia de proximitat, acostuma a estar lligada a pobles i espais no tant urbanitzats on s’intercala pastures, espais forestals, agricultura i ramats d’animals de manera simbiòtica i sol estar molt lligat a la manera de fer tradicional, buscant canals alternatius de venta que incorporen circuits curts i productes de qualitat, i contempla pràctiques molt més respectuoses amb el planeta; com per exemple el fet de tancar el cercle dels cultius amb els seus fems.