L’activisme femení en conflictes ambientals

L’any 1974, l’escriptora i feminista francesa Françoise d’Eaubonne va donar vida al terme «ecofeminisme» per fer referència al potencial de les dones per dur a terme una revolució ecològica. Amb el temps, aquest mot s’ha consolidat com a denominació d’un moviment intel·lectual i polític complex, amb múltiples visions i interpretacions, de vegades enfrontades entre elles. Això no obstant, tots els ecofeminismes mantenen un nexe al voltant d’un argument principal: el paper clau que desenvolupen les dones en la defensa de la natura i el medi ambient arreu del món.

Per tractar el tema de l'activisme femení, us deixo el resum de 4 biografies de dones rellevants en la nostra història, i l'enllaç a un article que aprofundeix en reflexions en clau feminista i apunts per a la gestió del medi (Mercè Agüera Cabo, 2007).

Jane Goodall, nascuda a Anglaterra al 1934 és una primatòloga, etnòloga, antropòloga, activista mediambiental i missatgera de la pau considerada la major experta en ximpanzés, pels seu estudis durant 55 anys sobre les interaccions socials i familiars dels ximpanzés salvatges a Tanzània. És la fundadora de l'Institut Jane Goodall (Barcelona disposa d'una seu) i el programa Roots & Shoots, i pertany al comitè del Projecte dels Drets No Humans des de la seva fundació el 1996. És una persona reconeguda arreu del món, i també a Catalunya, on el 2015 va rebre el Premi Internacional Catalunya.

Naomi Klein és una periodista i escriptora canadenca coneguda pel seu activisme polític. Va néixer al 1970. Ha editat 4 llibres i ha paeticipat en 3 documentals on descriu el poder de les marques i les multinacionals, i sobre la vinculació entre psicologia i economia, i ens alerta dels efectes de la globalització sobre les les persones i el medi ambient.

Vandana Shiva, nascuda al 1952 a l'Índia, està llicenciada en Física i filosofia. És escriptora, i activista en defensa del medi ambient. Es considera una de les ecologistes i feministes més prestigioses a escala internacional: destaca el seu treball en àrees com els drets dels pobles i la defensa de l'agricultura tradicional. Ha escrit nombrosos articles i llibres i exerceix una gran paper en molts fòrums antiglobalització.

Wangari Muta Maathai va néixer a Kenya 1940 i morí al 2011. Fou una activista ecologista. El 2004 va rebre el Premi Nobel de la Pau per les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau. Maathai va fundar el Green Belt Movement (Moviment del Cinturó Verd) el 1977, una mena de lobby ecologista responsable del plantament de més de 30 milions d'arbres per tot el país per tal d'evitar l'erosió del sòl, i per tal de millorar la qualitat de vida de les dones que el portaven a terme.

L'enllaç citat anteriorment és el següent:

L’activisme femení en conflictes ambientals. Reflexions en clau feminista i apunts per a la gestió del medi