LES LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

Cada any, coincidint amb el 10 d’agost –festivitat dedicada a sant Llorenç-, hi ha un fenomen astronòmic de gran bellesa i que es pot veure a simple vista. Es tracta d’una pluja de meteors que la tradició associa amb les llàgrimes que devia plorar en patir el seu martiri.

La llegenda de Sant Llorenç i les llàgrimes

Segons sembla, Llorenç és un personatge històric el qual va néixer a Hispània; la llegenda assenyala Osca com a lloc més precís. Va ser diaca del papa Sixt II i va morir martiritzat, l’any 258, a Roma per ordre de l’emperador Valerià.

Explica Iacopo da Varazze, a la seva obra ‘Llegenda Àuria’, que el martiri va consistir, en la seva part més cruenta, en lligar-lo a una graella i posar-la damunt del foc. Quan feia una estona que s’estava rostint va avisar a l’emperador dient-li:

-Escolta, pobre home: d’aquesta banda ja estic rostit; pots dir als teus soldats que em donin la volta; apropa’t, talla un bocí del a meva carn i menja-te’l, que ja està a punt per fer-ho”.

Amb motiu d’aquest relat la imatge del Sant sempre sol anar acompanyada d’unes grans graelles i, com esmenta Joan Soler i Amigó, se’l té per advocat del foc i patró dels oficis que treballen amb foc i, afirma, que “posar una estampa de Sant Llorenç darrere la porta dels forns salva d’incendi”.

Llorenç va morir passat per la graella i la tradició diu que, aquella nit, el cel es va omplir d’estels que queien com llàgrimes recordant les mateixes llàgrimes que va deixar anar el Sant o, aneu a saber, si a les guspires del foc que el rostia. El fet evident és que, cada any, les nits properes a la festa dedicada a sant Llorenç, el 10 d’agost, hi ha una de les pluges d’estels més destacades del calendari.

Les perseides

Aquest esdeveniment té una explicació ben científica. Es d’un fenomen astronòmic que s’anomenen els Persèids pel fet que semblen sortir de la constel·lació de Perseu (Al nord-est del firmament). És una pluja de meteors provocada per la cua de pols còsmic que el cometa 109P/Swift-Tuttle deixa al seu pas. El cometa 109P/Swift-Tuttle, va deixant un rastre de partícules de pols que tenen mides entre el cap d’una agulla i una bala de les de jugar. Quan un gra de pols entra en contacte amb l’atmosfera del nostre planeta es crema i arriba a un temperatura de més de 1600ºC. Aquesta calor tan intensa vaporitza literalment la partícula i només en queda una traça incandescent al cel.

Tot i que es dóna des de mitjan juliol, actualment, el moment de màxima activitat és del 12 al 15 d’agost; a l’edat mitjana, sembla, s’esqueia la nit del 10 just per la diada del Sant.

És un autèntic espectacle de la natura que, degut a l’època, es pot gaudir sense gaire incomoditats. A la nit, cal allunyar-se de les zones poblades i esperar uns minuts per acostumar els ulls a la foscor. 

A més, és una nit propícia a l’acompliment de desigs.