MANUAL PER PLANTAR PLANTES AROMÀTIQUES A CASA, MITJANÇANT ESQUEIXOS O LLAVORS

Amb quines plantes aromàtiques podem fer esqueixos?

Amb totes les plantes arbustives, o bé herbàcies perennes (el seu cicle de vida dura més d’un any). Per exemple: espígol, romaní, sàlvia, farigola, menta, orenga, llorer, donzell... Aquí citem aquestes espècies però n'hi ha moltíssimes més!! És la forma més ràpida i fàcil d'obtenir noves plantes.

Amb quines plantes aromàtiques podem plantar llavors?

en plantes anuals –com l’alfàbrega o la camamilla només les reproduïm mitjançant llavor. Totes les altres també les podem multiplicar mitjançant llavor. Tot i qie és un procés lent i no totes les llavors germinaran.

Com fem els esqueixos?

Com hem dit els farem de les plantes vivaces perennes i les arbustives.

La planta de la que farem l’esqueix s’anomena planta “mare” i cal que tingui bona salut, així garantim esqueixos de qualitat. Els esqueixos els farem de tija tendre, tant de plantes herbàcies com llenyoses, de les que n’agafarem les parts més tendres.

Els talls hauran de ser nets, usant unes tisores ben esmolades i netes, per evitar el trencament dels teixits vegetals i la propagació de malalties. Tallarem la base del esqueix per sota d’un nus. Els nusos tenen els teixits capaços de desenvolupar noves arrels.

Depenent de la llargada dels entrenusos (espai entre nus i nus, diferent a cada espècie) l’esqueix variarà de mida, el que ha de tenir com a mínim és 4 nusos, per poder-ne enterrar dos i deixar-ne dos d’aeris. N’enterrarem un parell, per que apareguin les arrels, i en deixarem dos aeris per que brotin.

Haurem de reduir la quantitat de fulles de l’esqueix per evitar que es deshidrati al no tenir encara arrels i continuar evaporant aigua. En el cas de tenir flors, també les eliminarem per la mateixa raó.

Es recomana plantar l’esqueix en un test el qual puguem controlar les condicions de llum i humitat perquè arrelin correctament. El substrat per esqueixos ha de ser lleuger, drenant i que conservi la humitat per evitar que s’assequin. Caldrà que el substrat estigui humit, sense estar negat, regant-lo amb un polvoritzador o qualsevol sistema que faci una pluja fina per evitar que els esqueixos es belluguin i es descalcin.

Si els plantem a casa, els situarem en un lloc lluminós, evitant el sol directe i les corrents d’aire, procurant que la temperatura, al voltant dels 20ºC, sigui el més uniforme possible.

El temps per canviar els esqueixos del lloc d’arrelament variarà segons la espècie, sent el mínim dos mesos per garantir que les arrels que han aparegut tinguin la mida adequada per admetre el trasplantament, que anomenem repicat.

Com podem obtenir llavors?

Un cop la planta ha florit i ha fructificat podem extreure les llavors. Utilitzarem plantes que tinguem a casa, que ens donin coneguts que en tinguin a casa. En l’època adequada de fructificació, que varia segons cada espècie, podem cercar les llavors de plantes silvestres.

L’altra opció és comprar sobres de llavors en centres de jardineria o horticultura.

Abans de plantar-les es recomana tenir les llavors 4-6 hores en remull, i un cop plantades, mantenir sembre certa humitat a la terra.

Quan hem de fer els esqueixos o plantació de llavors?

Finals d’hivern: Sembrar llavors d’espígol, sajolida, sàlvia, orenga, alfàbrega, donzell, julivert, camamilla.

Primavera: Sembrar llavors de sajolida, sàlvia, orenga, alfàbrega, donzell, julivert, camamilla, farigola, marduix, tarongina, menta, romaní, fonoll. Esqueixos d’espígol, romaní, sàlvia, farigola, menta, orenga.

Estiu: Sembrar llavors d’alfàbrega, donzell, tarongina, julivert. Esqueixos de llorer, donzell, farigola

Tardor: Sembrar llavors d’espígol, julivert. Esqueixos de farigola

On col·loquem les plantes un cop han arrelat i quines atencions cal tenir en compte?

Les plantes aromàtiques podem cultivar-les en testos i jardineres, doncs per les seves dimensions i requeriments de cultiu, resulten adequades per terrasses, balcons i patis. Un hort també és idoni.

Cal diferenciar les espècies que volen exposició assolellada -romaní, farigola, espígol, sajolida, orenga- de les que prefereixen exposició ombrívola –menta, tarongina, julivert- a l’hora de situar-les a casa nostra.

El substrat ideal, per a les espècies que volen més sol, serà lleuger, ben drenant i no massa ric, beneficiant-se d’una aportació de matèria orgànica ben compostada un cop cada dos anys. Per a les d’exposició ombrejada caldrà un substrat més ric, que mantingui la humitat i ben drenat, precisant una aportació de matèria orgànica ben compostada un cop l’any.

Un cop passades les floracions convé retallar les plantes per tal de mantenir la seva forma i evitar que envelleixin excessivament.

Les espècies que volen més sol no precisen massa reg i no els grada tenir el substrat humit, al contrari que les d’exposició ombrívola que volen el substrat una mica humit.