Menges alls crusos?

Entre novembre i febrer és una època idònia per sembrar els alls a l’hort. Entre maig i juliol ja els podrem collir i menjar-nos-els. És una planta que els humans utilitzem des de fa milers d’anys.

Les propietats saludables de l’all estan associades al seu contingut en principis actius rics en sofre (al·licina, entre d’altres): l’al·licina només es forma quan triturem o tallem l’all molt fi perquè llavors entren en contacte dues substàncies (l’enzim al·liïnasa i el substrat al·liïna), que es troben separades per una membrana que trenquem en matxucar l’all.

Els principis actius no es formen quan cuinem l’all perquè en destruïm una de les substàncies (l’enzim al·liïnasa). L’al·licina és la principal responsable dels efectes beneficiosos de l’all sobre l’organisme, sempre que es consumeixi cru: Antibiòtic, antimicòtic i antivíric. L’all destaca per la seva riquesa en minerals: principalment potassi, fòsfor, magnesi, zinc i iode. I en el contingut vitamínic: destacarem les vitamines del grup B (sobretot la B1, B3 i B6), totes elles molt importants per al bon funcionament del sistema nerviós. I també en vitamines antioxidants com la C i la E.

Si volem que l’alè no ens faci pudor d’all, podem mastegar herbes fresques com la menta, el julivert, l’alfàbrega o la farigola. També es pot beure suc de llimona i prendre’s una cullerada de mel.

Informació extreta de Ets el que menges