QUINS TIPUS DE NÚVOLS VEIEM?

Els núvols

Un núvol és una porció d’aire enterbolida pel vapor d’aigua condensat en forma de gotes d’aigua o de glaç (unes 1.000 per cm3), de mida molt petita (un diàmetre comú és 0,01 mm), la qual cosa vol dir que la distància mitjana entre les gotes és d’1 mm.
La mida de les gotes d’aigua i dels cristalls de glaç dels núvols afavoreix que es mantinguin en suspensió en l’aire o facin una caiguda molt lenta.
Diversos tipus de núvols comparteixen en el seu si gotes d’aigua i cristalls de glaç.
Es formen per la condensació (pas de gas a líquid) o la sublimació (de gas a sòlid) del vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera, provinent de l’evaporació per escalfament de les masses d’aigua superficials: oceans, mars, rius, etc. o de l’evapotranspiració de les plantes.
La presència en l’aire de petites partícules de pols de diferent origen afavoreix l’aparició de les gotes d’aigua i dels cristalls de glaç. Aquestes partícules són anomenades nuclis de condensació. 
Per l’altura de la seva base, els núvols es classifiquen en alts, mitjans i baixos.
L’altura dels núvols augmenta durant el dia i disminueix a la nit. L’altura sol ser major a l’estiu que a l’hivern. Aquestes oscil•lacions s’expliquen per la variació de la temperatura diària i estacional. 

Classificació dels núvols a partir de l’altura.

L’altura de la base dels núvols és un dels millors detalls per identificar-los:
- Núvols alts (base entre 6 i 12 km): cirrus, cirrostrats i cirrocúmuls. 
- Núvols mitjans (base entre 2 i 6 km): altostrats, altocúmuls i nimbostrats (aquests són els únics que poden classificar-se com a mitjans i baixos). 
- Núvols baixos (base entre 600 m i 1.500 m): estratocúmuls, estrats, cúmuls, cumulonimbus i nimbostrats.

Tipus de núvols:

CIRRUS

Tipus de núvols alts, generalment isolats, en forma de filaments blancs i delicats. Altres vegades formen bancs o faixes estretes totalment o parcialment blanques.

Tenen un aspecte fibrós (com de cabells) i sovint una lluentor sedosa.

Estan compostos totalment per cristalls de glaç i la seva transparència es deu a l’estat de dispersió d’aquests cristalls.

Normalment, quan passen davant del sol deixen passar pràcticament tota la llum.

En les latituds mitjanes es troben per sobre dels 6.000 metres. Són els núvols més alts i mai no poden tenir altres núvols per damunt.

CIRROSTRATS

Tipus de núvols alts que formen un vel blanquinós, força transparent i homogeni i que no difumina els contorns dels discos solar ni lunar.

S’associen als halos de l’entorn de la lluna o el sol. Sovint aquests núvols són tan transparents que sabem de la seva presència només per l’halo. Estan constituïts per cristalls de glaç com la resta de núvols alts. Quan el sol és prou alt, tot i que tinguin un gruix considerable, no formen ombra pròpia.

Si la formació es va espessint i la base disminueix d’altura, pot ser indici de l’arribada d’un front càlid, i, per tant, de precipitacions. Aquests núvols no produeixen precipitacions. 

CIRROCÚMULS

Tipus de núvols alts que es presenten sempre agrupats en formacions regulars (bancs) de diàmetre individual inferior a 1º i formats, gairebé exclusivament, per cristalls de glaç. 
No tenen ombra pròpia i són de color blanc molt nítid. 
El contorn de cada núvol acostuma a ser ben delimitat i les formes més habituals són similars a llenties o ametlles. 

És molt habitual trobar-los associats als cirrus i cirrostrats, dels quals són una evolució.

Mirant les seves formacions en direcció a l’origen del vent, si darrere seu els núvols són cada cop més espessos, pot indicar l’arribada d’un front fred, i, per tant, de precipitacions. Si no és així, el bon temps està assegurat. 

ALTOSTRATS

Tipus de núvols mitjans que formen un vel força homogeni, fibrós o estriat de color més o menys gris o blavenc i que es caracteritzen per la uniformitat de la seva superfície inferior. 
Sovint presenten zones relativament clares enmig d’altres de molt fosques, però mai no es nota un veritable relleu a la seva superfície. 
És un tipus de núvol molt relacionat amb d’altres. D’una banda, pot ser l’evolució d’un cirrostrat o d’un altocúmul, i, de l’altra, pot esdevenir nimbostrat si es va espessint i la precipitació augmenta, i altocúmul si es va esquinçant. 
Aquests núvols produeixen de vegades precipitacions febles i contínues, en forma de pluja i nevades que poden ser força persistents. Sovint les precipitacions no arriben a terra i es veuen cortines fosques penjant dels núvols.

Observant-los, es té la sensació que es tracta d’un núvol uniforme i relativament prim, cosa que no sempre és certa perquè poden tenir un gruix vertical de centenars de metres; en qualsevol cas, aquesta espessor no pot competir amb l’extensió horitzontal que pot abastar alguns centenars de quilòmetres.

ALTOCÚMULS

Gènere de núvols mitjans que formen sovint bancs amb formes de lloses o de masses globulars aplanades i disposades d’una manera regular. Els elements menors són petits i prims i presenten irisacions a les vores.

Estan constituïts per gotes d’aigua, principalment, tot i que a molt baixes temperatures també estan formats per cristalls de glaç.

Poden aparèixer alhora en altures i nivells diferents, sempre en el límit comprès entre els 2 i els 6 km a la seva base.

En associar-se amb molts altres gèneres, el temps que es pot esperar després del seu pas pot ser molt variat.

Són els núvols més usuals en els cels del país. La seva gran diversitat de forma i mida, i el fet que tant poden aparèixer isolats com en grups homogenis o de formes diverses ho poden explicar. 
Rarament produeixen precipitacions, que seran febles i de curta durada. 

NIMBOSTRATS

Capa nuvolosa molt estesa que pot tenir la base en el pis mitjà o en el baix. Aquesta capa és amorfa, cobreix tot el cel i és de color gris fosc força uniforme.

Es formen a partir de l'espessiment d’una capa d’altostrats que baixen la seva base.

Són els núvols que formen el nucli actiu, amb precipitacions, d’un front fred.

Molt sovint produeixen precipitacions, tant en forma de neu com de pluja, contínues en tots dos casos. Succeeix de vegades amb aquests núvols que la precipitació no arriba a terra. En aquest cas, la base del núvol és molt difusa i en pengen les cortines de precipitació que s’evaporen abans de tocar terra.

ESTRATOCÚMULS

Tipus de núvols baixos que formen masses globulars o acanalades. Tenen més extensió horitzontal que vertical, però conserven un cert gruix.

No acostumen a produir precipitacions, i, si tenen lloc, sempre seran febles en forma de pluja, neu o neu granulada.

Es poden presentar tant isolats com formant masses.

Hi ha totes les formes de transició entre estratocúmuls i estrats, d’una banda, i estratocúmuls i altocúmuls, de l’altra. Per distingir-los, cal recordar els matisos diferents del gruix dels núvols i de l’altura a la qual es troba la base. 
També es poden formar a partir de cúmuls de bon temps a darrera hora de la tarda. Llavors es diferencien del seu origen per perdre gruix i per tenir la part superior molt més aplanada. 

ESTRATS

Tipus de núvols baixos que formen un mantell nuvolós estès i força uniforme, de color gris, que pot ocupar tot el cel.

Estan situats a poca altura del sòl, però mai en contacte, perquè aleshores es tracta d’una boira.

Sovint, s’originen en estratocúmuls quan la seva superfície inferior baixa en altura, perden el relleu i deixen d’estar fragmentats per formar un tot uniforme. També es poden originar en boires enlairades quan avança el dia.

Els estrats solen ser núvols locals, formats pel refredament superficial i sovint no s’associen amb d’altres, per la qual cosa, quan s’esvaeixen, s’acostuma a veure el cel obert. En la majoria dels casos, si hi ha estrats al cel, el vent està encalmat.

CÚMULS

Els cúmuls són núvols de desenvolupament vertical que tenen la seva base en el nivell dels núvols baixos, però que es poden estendre  (no és imprescindible) pels tres pisos que defineixen els núvols. Són núvols espessos, separats, de contorns ben definits i retallats, que es desenvolupen verticalment en forma de protuberàncies, cúpules o torres.

Les parts il·luminades pel sol adquireixen sovint un color blanc immaculat i lluent, mentre que la base, molt més fosca, és sensiblement horitzontal. Poden produir precipitacions febles i alguns xàfecs

CUMULONIMBUS

Són núvols de desenvolupament vertical que ocupen els tres pisos d’altura definits per als núvols (alt, mitjà i baix), i arriben fins al límit superior de la troposfera, la capa inferior de l’atmosfera. Tenen forma de muntanya o de torre. La part superior és habitualment llisa, fibrosa o estriada, de color blanc molt intens i gairebé sempre aplanada, en forma d’enclusa. La part mitjana i baixa és cumuliforme i amb diverses tonalitats de grisos, habitualment molt foscos. La pedra i la calamarsa, els xàfecs i les tempestes són fenòmens associats en exclusiva als cumulonimbus, la qual cosa no vol dir que un núvol d’aquest gènere hagi de generar obligatòriament sempre algun o tots aquests fenòmens.