TRANSGÈNICS? AFECTACIONS EN LA SALUT, MEDI AMBIENT I SOCIOECONOMIA

Introducció

Transgènic (aplicat a l’agricultura) és una varietat vegetal la qual se l’hi ha modificat el material genètic al laboratori, incorporant material d’altres organismes, permetent que aquesta varietat vegetal tingui alguna característica especial.

Per exemple, es pot fer una modificació genètica per aconseguir l’expressió d’una proteïna (toxina BT), que resulta tòxica per larves de certs animals que moren en intentar-se cruspir el transgènic (per exemple en la varietat de blat de moro MON 810 o altres de soja) o bé la modificació genètica que proporciona tolerància a un herbicida, principalment el glifosat (per exemple en la varietat de Blat de moro NK603), així pots abocar herbicida al medi de manera que només la planta modificada sobreviu. Això, en principi, reporta un avantatge respecte altres varietats no transgèniques.

Actualment a la Unió Europea hi ha alguns aliments modificats genèticament aprovats per comercialitzar-se: 29 tipus de blat de moro, 8 cotons, 7 soges, 3 colzes, 1 patata i 1 remolatxa sucrera. Però l’únic conreu permès és el blat de moro (MON810), que recordeu que és el que expressa la toxina BT que mata les larves. Catalunya és una de les regions europees amb més implantació (1/4 part del total plantat a Europa). cal tenir en compte que de moment a Europa només es pot cultivar aquesta varietat però en el món n’hi ha desenes i desenes. A part cada estat i aquí cada comunitat pot legislar respecte aquest tema, i veiem que hi ha diversitat d’opinions: molts estats europeus tenen moratòries o prohibicions de transgènics (Bulgària, Romania, França, Hongria, Itàlia, Àustria, Grècia, i Polònia) i 230  regions europees també (entre elles balears, país basc, canàries, Astúries).

Riscos en la salut

Els riscos sanitaris a llarg termini dels transgènics presents en la nostra alimentació o en la dels animals els productes dels quals consumim no s'estan avaluant correctament. Informes científics independents mostren evidències de riscos a la salut: noves al·lèrgies, aparició de nous tòxics i efectes inesperats. Existeix una gran incertesa científica, ja pràcticament no hi ha estudis que analitzin directament en persones els possibles efectes dels transgènics, i en cap cas es tracta d’estudis de toxicitat ni epidemiològics i això contradiu el principi de precaució de la Unió Europea, que permet aquestes varietats sense tenir evidències clares de la seguretat.

Aliments transgènics: una amenaça per la fertilitat. Un estudi revela que un blat de moro modificat genèticament afecta a la reproducció en ratolins.

Aparició de noves al·lèrgies per introducció de noves proteïnes en els aliments. Als EUA, en el conegut cas del "Blat de moro Starlink" (2000) es van trobar en la cadena alimentària traces d'un blat de moro transgènic no autoritzat per a consum humà que va provocar greus problemes de reaccions al·lèrgiques. 

Aparició de resistències a antibiòtics en bacteris patògens per a l'home ja que en alguns transgènics s'utilitzen gens antibiòtics com a marcadors). És a dir, alguns transgènics poden transferir als bacteris la resistència a determinats antibiòtics que s'utilitzen per lluitar contra malalties tant humanes com a animals.

Aparició de nous tòxics en els aliments (a causa dels cultius de Blat de Moro Bt o a les proteïnes que s'utilitzen com a marcadors en els transgènics).

Increment de la contaminació en els aliments per un major ús de productes químics en l'agricultura. 

Altres estudis científics duts a terme sobre tres blats de moro transgènics han trobat evidències clares dels riscos en paràmetres sanguinis associats amb les funcions renals i hepàtiques.

Riscos sobre el medi ambient

Les varietats transgèniques contaminen genèticament a altres varietats de la mateixa espècie o a espècies silvestres emparentades, ja que una vegada alliberats al medi ambient els transgènics no es poden controlar. La contaminació genètica és irreversible i impredictible.

Efectes desconeguts o impredictibles. El coneixement científic sobre el funcionament dels gens és encara molt limitat i les tècniques actuals d'enginyeria genètica no permeten controlar els efectes de la inserció de gens estranys en l'ADN d'un organisme. L'enginyeria genètica aplicada per a la creació dels cultius transgènics part del principi que els gens tenen una funció en si mateixos, sense tenir en compte cap altre factor intern o extern a l'organisme. Resulta impossible predir el comportament dels nous gens introduïts en ecosistemes complexos.

Contaminació del sòl. Les plantes de Blat de Moro Bt (els blats de moro el cultiu dels quals és tolerat pel Govern a Catalunya, pertanyen a dos tipus de blat de moro Bt) produeixen una toxina insecticida anomenada Bt , la qual s'acumula en el sòl.

Desaparició de biodiversitat. La contaminació genètica posa en perill varietats i espècies conreades tradicionalment. L'augment de l'ús de productes químics eliminen o afecten greument a la flora i a la fauna no objectiu.

L'increment de l'ús de pesticides augmenta la contaminació química i crea resistències. Amb les plantes tolerants a herbicides, l'agricultor usa majors quantitats de herbicides per acabar amb les “males herbes". Ara com ara existeixen dades que demostren que, a causa d'això, s'estan utilitzant molts més pesticides en els cultius transgènics que en els convencionals. Amb l'aparició de resistències en els cultius es necessiten pesticides cada vegada més forts. La presència de glifosat (l'herbicida associat a la soja transgènica RR de Monsanto) en el sòl, en les aigües i en els aliments és cada vegada major.

Respecte els cultius de Blat de Moro Bt, no s'ha verificat una reducció de l'ús de pesticides. A més, han aparegut plagues resistents al Bt, ja que els organismes atacats per les toxines de les plantes Bt es tornen resistents a aquesta toxina perdent la seva eficàcia.

Riscos socials i econòmics

La llavor és la base de la sobirania alimentària. Fins ara la biodiversitat sempre ha estat el patrimoni dels pobles i mai abans ha tingut propietaris que poguessin cobrar a un camperol per utilitzar la sement extreta de les seves pròpies collites. Els transgènics no són la solució contra el gana. Cal tenir en compte que la majoria de transgènics que es planten, es destinen a elaborar biocombustisbles o pinsos animals, no per alimentar la població.

Dependència de les multinacionals. Poquíssimes empreses controlen el mercat d'aquestes llavors transgèniques i dels productes químics associats. Han adquirit, i segueixen fent-ho, tots els productors de llavor locals. Han decidit posar-li preu a la vida. Les patents, són el dret de propietat sobre plantes, animals i material genètic d'éssers humans. Qui ostenta el títol d'una patent, cobra drets cada vegada que es comercialitza o utilitza l'ésser viu patentat. Aquest model transforma els camperols en esclaus de les multinacionals.

Els països que han adoptat massivament l'ús de cultius transgènics són clars exemples d'una agricultura no sostenible. A l'Índia el cost de produir cotó transgènic duplica a l'ecològic. La necessitat d'utilitzar nombrosos productes químics vinculats al cultiu del cotó transgènic insecticida Bt incrementa els costos per a l'agricultor, la qual cosa provoca considerables deutes. Centenars de milers d'agricultors acaben desesperats. Segons dades del Govern de l'Índia, entre 1997 i 2008 es van suïcidar 200.000 agricultors en les regions en què es conrea cotó Bt.

A l’Argentina, l'entrada massiva de la soja transgènica al 1996, cultiu del que aquest país és un dels primers productors i exportadors mundials, va exacerbar la crisi de l'agricultura argentina amb un alarmant increment de la destrucció dels seus boscos, l'important desplaçament de camperols i treballadors rurals, un augment de l'ús d'herbicides i una pèrdua d'aliments per a consum local. La meitat de la població es troba per sota del llindar de la pobresa.

Víctimes de la contaminació. Els cultius transgènics poden transferir la seva modificació genètica als cultius convencionals o als ecològics. A Catalunya, s'han donat gran quantitat de casos de contaminació. Després d'haver detectat presència transgènica en les seves collites, l'organisme de control de l'agricultura ecològica retira a agricultors i ramaders ecològics contaminats la certificació d'ecològic. Això suposa pèrdues econòmiques elevadíssimes a les víctimes de la contaminació (paguen les analítiques dels seus cultius i la pèrdua de guany perquè la collita es ven al mercat convencional i no al ressò. Sense oblidar el desprestigi social que suposa. De fet, al nostre país quasi no queden agricultors de blat de moro ecològic.

Els consumidors els rebutgen i, per tant, la indústria alimentària també. Això fa que els agricultors que els conreïn assumeixin més riscos econòmics que els que cullen cultius acceptats.

Hi ha un gran debat entre defensors i detractors dels transgènics, de si el benefici econòmic de les empreses justifica els greus impactes que tenen a molts nivells, i segons el punt de vista, la opinió és una o l’altra. La meva, és que els transgènics, ni al camp ni a la taula, entenent els transgènics com aquest model de cultiu intensiu que tants riscos presenta pel medi ambient, la societat i la salut. Potser d’una altra manera revertiria en un avenç social de veritat.