UNA MICA DE LLUNA

Algunes dades lunars

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, que gira entorn el nostre planeta. Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, no gaire més tard que la Terra. Encara que s'han proposat moltes hipòtesis pel que fa al seu origen, la teoria més acceptada en l'actualitat és que la Lluna és un producte de les restes d'un impacte gegantí entre la Terra i un cos de la mida de Mart.

El nom Lluna prové del llatí lūna, que té l'arrel luc- de lucēre, “lluir”.

La Lluna és excepcionalment gran en relació a la Terra: mesura un quart del diàmetre del planeta i té una vuitanta-unena part de la seva massa. És el satèl·lit més gran del sistema solar en relació a la mida del seu planeta. La lluna està  a una distància mitjana de 384.000 km de la terra.

La Lluna fa una òrbita completa al voltant de la Terra respecte als estels fixes aproximadament cada 27,3 dies (període sideral). Tot i això, com que la Terra es mou orbitant al voltant del Sol al mateix temps, la Lluna tarda una mica més a mostrar la mateixa fase a la Terra, aproximadament uns 29,5 dies. La Lluna es troba en rotació síncrona: tarda en girar al voltant del seu eix gairebé el mateix temps que en orbitar al voltant de la Terra, la qual cosa té com a resultat que sempre mostra la mateixa cara al planeta.

L'atmosfera lunar és tan tènue que és gairebé el buit; La pressió superficial d'aquesta petita massa és d'unes 3 × 10⁻¹⁵ atm

Les fases lunars

La Lluna té un moviment de translació al voltant de la Terra i triga uns 28 dies en fer una volta completa. Aquest moviment fa que l'aspecte de la Lluna canviï cada dia i origini les quatre fases de la Lluna. En realitat, el que canvia és la part de la Lluna que, il·luminada pel Sol, es pot veure des de la Terra. Les quatre fases de la Lluna són: Lluna creixent, Lluna plena, Lluna minvant i Lluna nova.

Aquí en podem veure un vídeo explicatiu

Les marees i la lluna

Les marees terrestres -el canvi periòdic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i cap avall (reflux)- són generades en gran mesura pel gradient de la intensitat de l'atracció gravitatòria lunar d'un costat de la Terra a l'altre (força de marea), el qual causa dues «protuberàncies» de marea; aquestes es poden notar clarament en el nivell de l'aigua dels oceans. Depenent de la ubicació de la Terra, el cicle de flux i reflux pot ocórrer una vegada (marea diürna) o dues vegades al dia (marea semidiürna) o ser de tipus mixt. Durant la lluna plena i la lluna nova, és a dir, quan la Terra, la Lluna i el Sol estan substancialment en el mateix eix (anomenat sizígia), operen junts i les marees són de major rang (marees vives). En contrast, durant el primer i últim trimestre, quan els tres astres estan en quadratura la marea resulta inferior (marees mortes). Les marees oceàniques resulten magnificades per altres factors: l'acoblament friccional de l'aigua amb la rotació terrestre mitjançant el sòl oceànic, la inèrcia del moviment de l'aigua, les conques oceàniques que esdevenen menys profundes prop de la terra i les oscil·lacions entre les diferents conques oceàniques. Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart.

Súperlluna

La distància de la terra a la lluna varia, ja que les òrbites no són circumferències perfectes, sinó el·lipses. Quan la lluna està més lluny està situada a uns 406.000km, i es diu que està a l’apogeu, i té un diàmetre d’una mica menys de mig grau, o 30 minuts d’arc (30′). Quan està més a prop ronda una distància de 356.000km i es diu que està al perigeu, i supera els 33′ de diàmetre. En aquest darrer cas parlem de súperlluna perquè la veiem fins a un 14% més grossa i un 30% més brillant.

Lluna de sang

Quan es produeix un eclipsi total de Lluna, aquesta es veu de color vermell, d'aquí que s'anomeni lluna de sang.

La interposició de la Terra entre la Lluna i el Sol no és un fenomen estrany, es produeix dues o tres vegades en un any (rarament 4!), encara que en la majoria d'ocasions l'ombra del nostre planeta no tapa totalment la superfície lunar. L’atmosfera del planeta, que s'estén uns 80 quilòmetres més enllà del diàmetre terrestre, actua com una lent i desvia la llum del Sol, al mateix temps que filtra eficaçment els seus components blaus, i deixa passar només llum vermella, que finalment serà reflectida per la Lluna, i li donarà una resplendor vermellosa.

Eclipsi solar

Vist des de la Terra, un eclipsi solar ocorre quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra. Això només pot passar durant la fase de lluna nova, quan el Sol i la Lluna estan en conjunció vist des de la Terra.

La lluna i el calendari

Els moviments de la Lluna ens serveixen per mesurar el temps. El calendari occidental és lunisolar: la durada de l'any és solar però les divisions en mesos i en setmanes són lunars. Segurament per això en moltes llengües el primer dia de la setmana es dedica a la Lluna: dilluns. La Lluna també serveix per establir festivitats com la Setmana Santa. La Pasqua cristiana se celebra el diumenge posterior a la primera Lluna plena de primavera. Per això pot caure entre el 22 de març i el 25 de abril.