ÚS DE L’ESTÈVIA, CULTIU I REPRODUCCIÓ

L'estèvia és una planta que per si mateixa desmuntaria el negoci brut de l'aspartam (edulcorant químic artificial i cancerigen) i reduiria en bona part el consum de medicaments i insulines de producció transgènica. Té un poder edulcorant tres-centes vegades superior al del sucre, té moltes propietats medicinals i es pot cultivar a casa.

ÚS MEDICINAL DE L’ESTÈVIA

Consultant la multitud d'estudis i amb l'experiència de centenars de diabètics que la consumeixen a Catalunya i la resta de l'Estat Español, es pot dir que és una planta que regula el sucre en la sang, que redueix la pressió arterial, que regula l'aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix el greix en persones obeses , és diürètica, eliminant líquids corporals retinguts, redueix el colesterol i ajuda a cremar els triglicèrids.

La dosi que solen utilitzar la major part de les persones que han observat efectes beneficiosos és de 2-4 fulles tendres menjars directament abans o mentre es desdejuna i 2-4 fulles més abans o durant el sopar.

Quan no es disposa de fulles tendres es poden fer infusions de fulla seca (una infusió al matí i una altra a la nit). La infusió es pot fer cada vegada, amb una dosi d'una cullerada per a postres per tassa d'infusió, o bé es pot fer per a dos dies, deixant que un litre d'aigua comenci a bullir, tancar el foc i afegir 4 cullerades per a postres de fulles seques triturades, deixant reposar 10 minuts i filtrar abans de prendre-la. Guardar a la nevera la infusió no utilitzada en un flascó de cristall tancat.

Un altre sistema és deixar la nit abans en maceració d'aigua a temperatura ambient, la mateixa proporció d’estèvia seca per litre d’aigua i al dia següent filtrar, prendre la que es desitgi i la resta guardar-ho a la nevera.

CULTIU I REPRODUCCIÓ

L’estèvia, planta d'origen tropical (Paraguai), té un comportament diferent del natural en climes mediterranis, on els dies s’escurcen molt durant la tardor-hivern, provocant així una parada important en el creixement de la planta (en canvi, a les illes Canàries el seu comportament és més similar al dels seus orígens tropicals). Per aquest motiu, la planta que és plurianual (és a dir, que pot rebrotar 4-5 anys), cada primavera arrenca una altra vegada amb força, rebrotant nous i nombrosos brots des de sota les arrels.

A partir de la primavera i gairebé fins a mitjan agost, es pot reproduir per esqueixos (cas similar al dels geranis). Per mitjà d'aquest sistema, d'una planta d’estèvia que rebroti a la primavera es poden fer de 200 a 500 plantes, esqueixant durant tot el temps que va brotant. Cal tenir en compte no plantar un rebrot que acabi en flor, perquè mai arrelaria. D'altra banda, els brots de primavera i estiu poques vegades solen tenir flor. Flors que, d'altra banda, mai donarien lloc a llavors amb poder de germinació, per aquest motiu la reproducció s'ha de fer per esqueix i no per llavors. D'aquesta manera, si partim d'una bona varietat conservarem sempre les propietats medicinals.

Per assegurar-nos que un brot d’estèvia sense arrels arreli bé, cal seguir els següents passos:

1. Cal omplir el test amb torba fertilitzada, i regar-la fins que la torba quedi ben xopa.

Pot utilitzar-se també per omplir el test, terra amb una mica de fems ja ben estabilitzat.

2. Fer un esqueix tallant els 10 cm finals d'un brot d’estèvia (assegurar-se que no acaba en flor). D'aquests 10 cm de tija, treure les 2-3 fulles de la part de sota, per facilitar el seu enterrament en la torba o a la terra, pressionant ben fort amb els dits al voltant de la tija par tal que faci contacte amb la torba o terra humida. No deixar passar molt temps des de que es talla, fins que es planta l'esqueix. Millor tallar i plantar immediatament o mantenir amb aigua com si fossin flors tallades.

3. Dipositar el test amb l'esqueix en un lloc ombrejat, per evitar que el sol ho deshidrati i impedeixi l’arrelament, i regar-ho almenys un cop al dia. Posar l'esqueix en un lloc on l'aire no el ressequi. Si fa molta calor i es té possibilitat de refrescar les fulles dels esqueixos, espraiar-ho sovint amb una mica d'aigua, el % de supervivència serà molt mes alt.

4. Als 28-30 dies l'esqueix d’estèvia començarà a posar-se dret, i quan s'observi que alguna fulla nova comença a sortir, ja es pot posar en una zona amb més sol, on ja no pararà de créixer. Quan l'esqueix trasplantat comença a treure fulles noves, regar només quan la terra no estigui humida. Durant les fortes calors de l'estiu, és necessari regar tots els dies, però a la primavera i tardor, esperar a regar quan al tocar la terra no hi hagi sensació d'humitat en contacte amb la mà. Durant l'hivern, època en que la planta para al seu creixement, regar molt poc o gairebé gens, per evitar que es podreixin les arrels, ja que d'elles han de tornar a brollar noves plantes durant la primavera.

5. Aproximadament  al cap d'un mes i mig o dos d'haver plantat l'esqueix sense arrels en el test, trasplantar per segona vegada al lloc definitiu, que pot ser a l'aire lliure, en el  terra d'un jardí, hort o camp de cultiu, dins d'un hivernacle o a un test mes gran, per facilitar el màxim creixement de la planta.

L’hivernacle permet avançar la producció unes setmanes a la primavera i retardar la decadència en la tardor. En els mesos més forts de l'estiu, l'hivernacle es pot ombrejar una mica per evitar la calor excessiva i simular el clima tropical del que és originària l’estèvia. Malgrat tot, a l'aire lliure es desenvolupa molt bé.

6. Quan arriba el final de la tardor i notem que la planta ja no créix i s'omple de flors, és el moment de retallar-la, deixant-la a 10 cm d'altura i aprofitant per assecar les fulles que queden.

Per assegurar-nos que tornarà a brollar de nou a la primavera, almenys unes plantes protegir-les amb plàstic . D'aquesta forma evitarem que si plou les arrels s'entollin d'aigua i quan dia es vagi allargant i escalfant, la caloreta sota el plàstic la farà brotar amb força un any mes. Sinó aquest procés s’allargarà un xic més.

Aquests nous brots tots tindran arrels i serà molt mes fàcil fer noves plantes d’estèvia que l'any anterior, atès que l'any anterior partíem d'esqueixos sense arrels.

7. Per assecar les fulles durant l'estiu de manera correcta, procurar que no hi incideixi el sol directament, amb la finalitat de preservar totes les propietats medicinals.

OBSERVACIONS D’ADOB I TRACTAMENTS FITOSANITARIS

Adob

És una planta poc exigent en nutrients. Si la volem fertilitzar és important tenir molta cura en no posar-ne en excés, perquè la planta es ressent molt i fins i tot pot col·lapsar-se i morir.

Amb un bon adob orgànic, és suficient una aplicació a l'any a l'inici de la primavera.

L'adob mineral o químic, s'ha de començar a aplicar als dos mesos de plantar l’estèvia en el lloc definitiu, i ha de portar més potassi que fòsfor i nitrogen, i estar enriquit amb microelements.

Tractaments

L’estèvia és una planta molt resistent als insectes i els fongs, si no s'abusa del reg i els abonaments químics nitrogenats. En cas que s'observi algun pugó o mosca blanca, es recomana fer tractaments amb extractes d'all, olis de Nem o altres productes autoritzats per l'Agricultura Ecològica. Si s'observa alguna eruga, no és necessari aplicar cap tractament, excepte quan l'atac és molt fort, cas en què es recomana tractar amb preparats fets amb Bacillus thuringiensis (és un insecticida ecològic que no requereix terminis de seguretat).

Amb aquests tractaments ens assegurarem una recol·lecció de fulles sense toxines, permetent obtenir totes les propietats medicinals que la planta conté.

Font: Josep Pàmies