Torró de Xixona
Avui elaborarem el torró de Xixona, un dels més preuats del gran assortit de torrons que existeix en l’actualitat. La història de la ciutat alacantina de Xixona, terra d'ametllers i plantes aromàtiques, va irremeiablement unida a la història del torró.
Precisament narra una llegenda, que un rei de Xixona va contreure matrimoni amb una princesa escandinava. Com que aquesta trobava a faltar els paisatges nevats del seu país, el rei va tenir la idea de plantar per tots els seus territoris, al voltant del castell, milers d'ametllers. Així, quan aquests florien, simulaven una d'aquestes estampes nevades que la princesa tant anhelava.
Els habitants de Xixona, a partir d'aquest moment, van aprendre a recollir el fruit dels ametllers, elaborant així les primeres mostres de torró. No obstant això, l'auge i la importància d'aquest dolç té com a punt de partida un Nadal del segle XV quan aquesta delícia comença a presidir la taula del rei Carles V. Ràpidament la seva fama va anar creixent convertint-se en unes postres indispensables per festes nadalenques.
INGREDIENTS:
- 500 grams d'ametlles crues pelades
- 300 grams de sucre
- 6 clares d'ou
- 100 grams de mel (especialment si és de romaní, timó, espígol...)
- 1 got d'aigua
- 1 cullerada de canyella mòlta
- La ratlladura de la pell d'una llimona
PREPARACIÓ:
1. Es molen les ametlles fins que es converteixin en pols. Es posa en un morter amb una mica d'aigua i es barreja fins que es formi una pasta homogènia.
2. Es posa la resta de l'aigua i el sucre a una cassoleta a foc molt lent, perquè es formi un almíbar. Quan hagi obtingut un color daurat, s'hi agrega la pasta d'ametlles del morter, la mel i la ratlladura de llimona. Es deixa al foc sense parar de remenar per evitar que s'aferri, fins que deixi d'estar enganxifós i tingui certa consistència.
3. Fora del foc hi afegim la clara d'ou batuda i remenem. Notarem que al principi hi ha grumolls però al final aquests grumolls hauran desaparegut gairebé del tot i la barreja es tornarà clara. Trigarem gairebé 10 minuts a aconseguir això. S'espolvoreja per sobre la canyella. Posem la massa en un motlle i premem bé. Abans de consumir s'ha de deixar refredar totalment (unes hores). Es conserva perfectament durant força temps a un lloc fosc, fresc i sec.
Bon profit! :)